Beatriz de Moura: la seva ‘rive gauche’ no era la ‘gauche divine’, va fundar Tusquets quan va arribar el Floquet de Neu
Beatriz de Moura no va respectar la institucionalitat feridora de la seva generació, però ho va fer des del respecte exquisit. Avui l'acomiadem amb la solemnitat interior que desborda la tristesa dels seus amics. Repassem el llom dels textos de col·leccions, com Temps de Memòria, la sèrie sobre ciència Matatemas o els volums de poesia
Óscar Tusquets, gran pintor i arquitecte, explica al seu llibre Contra la desnudez, una nit enlluernadora al Crazy Horse de París, al costat de la seva parella d'aleshores, Beatriz de Moura. Enmig de rialles i mirades furtivament atractives, l'Oscar i la Beatriz viuen un moment d'ensomni amb un nu al temple de L’art du nu, en paraules de Pierre Restany, evocant en temps real la superbia Rita Renoir. “Érem joves i insensats i estàvem segurs de tenir uns cossos presentables!”, escriu l'arquitecte, que va reviure el Palau de la Música de Domènech i Montaner i que deixa 50 anys de pintura, barallant-se amb l'abstracte i defensant l'art figuratiu.
Tusquets i De Moura viuen en trinxeres contestatàries, però divergents des del punt de vista de l'amortallat Maig del 68, amb el qual van conviure mantenint el seu inicial dadaisme, però des d'una distància intel·lectualment saludable. La seva Rive gauche no és per a la Beatriz la gauche divine. L'Oscar i la Beatriz són les dues ànimes innocentment sàvies que creen, fa més de mig segle, l'Editorial Tusquets celebrant aquell naixement amb dos llibres de referència: Relato de un náufrago (García Márquez) i Historia secreta de una novela (Vargas Llosa).
Fotografia de la fundadora i directora editorial de Tusquets Editors, Beatriz de Moura
Passen els anys amb enllaços d'amistat duradora entre la Beatriz i els germans Herralde, el gran editor Jordi (Anagrama), i el cineasta Gonzalo. Passen alguns anys més i es produeix la trobada entre la Beatriz i la seva parella definitiva, el soci d'Ed Tusquets, Antonio López Lamadrid, el gestor i coneixedor, segons molts, que va posar el punt de seny en l'empresarial, alliberant per sempre la creativitat de la Moura; una dama de l'edició dotada de gust literari excel·lent i llibertari.
Tot el millor
Al catàleg de Tusquets hi apareixen escriptors, com Milan Kundera, Marguerite Duras, John Irving, Henning Mankell, Petros Márkaris, Leonardo Padura o Jorge Semprún i un munt de noms indiscutibles de la narrativa i l'assaig que han desgranat criteri i aventura fins a concretar una etapa de maduresa en què l'editorial -adquirida per Planeta- revela una part substantiva del millor del castellà modern: Almudena Grandes, Javier Cercas o Fernando Aramburu.
Beatriz de Moura no respecta la institucionalitat feridora de la seva generació, però ho fa des del respecte exquisit. Avui l'acomiadem amb la solemnitat interior que desborda la tristesa dels seus amics. Repassem el llom dels textos de col·leccions, com Temps de Memòria, la sèrie sobre ciència Matatemas o els volums de poesia.
Erotisme
Ella va fundar La Sonrisa Vertical juntament amb Luis García Berlanga, el director de cinema visionari, anticipant-se al canvi inacabable. Després de sobreviure a la repressió i a la censura de l'antic règim, el cineasta es va sentir desprotegit durant la Transició a causa de la seva franca heterodòxia homoeròtica i pel seu riure amagat entre comissures, capaç de provocar riallades inesgotables, al ritme de la Beatriz.
El lector recordarà encara avui les contradiccions de gènere en què incorregueren homes capaços d'escriure històries de lesbianes, fustigats aleshores pel moviment feminista als inicis de la democràcia espanyola. Les belles Afrodita i Dafne galopen a la memòria del lector; només es cobreixen el pit amb lleugers peplos humits, dos mil anys abans dels concursos de samarretes mullades o cossos envilits pels concursos de supervivent en illes llunyanes. La poètica de l'erotisme és tan antiga com la humanitat.
De Moura es manté tan impassible en moments difícils com en la concessió de premis internacionals als seus escriptors. És guardonada; rep el premi Sant Jordi (2006) i la Medalla d'Or a les Belles Arts (2010). Apremia en l'origen, en cases com Gustavo Gili i Salvat. No es baralla amb la veritat; la cultiva. Té el cuc del lector implacable format com a autodidacta. Mai no regala amables xafarderies a la trinxera i menys encara a l'enemic.
Amb la biblioteca a coll
De Moura ha patit una malaltia neurodegenerativa. La seva editorial, encarregada ahir de donar la notícia de la seva defunció, als 87 anys, l'acomiada com una dona excepcional amb un gust exquisit i una curiositat sense límits.
Una persona elegant, intel·ligent, indòmita “en un món d'homes que va aconseguir que aquella petita editorial, al principi minoritària i exquisida, hagi anat progressivament convertint-se en un punt de referència”, en paraules de Juan Cerezo, director editorial de Tusquets. La seva darrera aparició en públic data de 2019, a la Torre dels Lleons d'Esplugues de Llobregat, on es va celebrar el 50è aniversari de la creació de Tusquets.
Beatriz va néixer a Rio de Janeiro. Era la filla d'un diplomàtic que viatja sempre amb la seva biblioteca a coll –“la meva iniciació, el meu veritable brou de cultiu”– organitzada sempre per la seva filla. Ella rememora sense afectacions i amb entusiasme la creació de la seva editorial: el 1969, el mateix any en què el primer home va arribar a la lluna, quan el Floquet de Neu va trepitjar per primera vegada el Zoo de Barcelona.
