Imagen de la 13 temporada de 'American Horror Story'
Cinema & Teatre

AHS 13: Decadència i caiguda

Disney + estrena una nova temporada d'American Horror Story, una trama caòtica que no es mou cap a enlloc

També: 'La trampa': La meva estimada germana petita

Llegir en Català
Publicada

És molt trist quan veus ensorrar-se davant teu una sèrie que, en el seu moment, et va semblar interessant i a la qual vas agafar afecte. Sobretot, si es tracta d'una sèrie de terror, que és, sens dubte, el gènere més maltractat per aquells que s'hi dediquen: costa el triple que en qualsevol altre gènere de l'audiovisual trobar algú amb talent i que aporti alguna cosa nova a la habitual sobredosi d'ensurts, crits, músiques ominoses, sang a dojo i altres tòpics dels més trillats.

Per això em vaig enganxar a American Horror Story en la seva primera temporada, emesa entre els anys 2011 i 2012. Els seus creadors, Ryan Murphy i Brad Falchuk, van saber emprar la seva tendència al Grand Guignol per fabricar un producte francament espectacular, tan fresc com divertit i pervers.

La sèrie funcionava amb companyia estable, amb una sèrie d'actors i actrius que sempre eren els mateixos, però anaven canviant de personatge de temporada en temporada. La gran Jessica Lange, ja fregant la vellesa, va trobar a AHS un vehicle ideal per acomiadar-se de l'ofici, unes històries d'horror delirant que van trobar en ella la seva mestra de cerimònies ideal.

Sí, unes temporades eren millors que altres, però quan eren bones, eren molt bones. Recordo amb especial afecte la segona, Asylum (ambientada en un manicomi controlat per unes monges tan cruels com embogides), la quarta, Freak Show (que es desenvolupava el 1952, en el si d'un dels últims carnivals dels Estats Units, encara que, anacrònicament, la senyora Lange interpretés una versió esplèndida de Life on Mars, de David Bowie, que no es va gravar fins al 1971) i la setena, Cult (sobre una secta destructiva a la Nord-amèrica actual, la del 2016).

La cosa va començar a afluixar a la novena temporada i va continuar decaient fins a arribar a la número tretze i titulada precisament AHS 13, acabada de penjar a Disney + i que és un autèntic desastre. Jo ja entenc que Ryan Murphy és un estajanovista obligat a cuidar de les 400 sèries que controla actualment i que no li deu quedar temps per a totes, però el maltractament que ha aplicat a AHS és de jutjat de guàrdia.

Cartell de la 13 temporada d'AHS

Cartell de la 13 temporada d'AHS

AHS descarrilada

Als crèdits, Murphy i Falchuk continuen figurant com a creadors de l'engendre, però no han participat en l'escriptura de cap dels capítols, que, a més, han vist reduïda la seva durada de 45 minuts a menys de trenta. Veient l'última temporada de la sèrie, fa la impressió que no hi ha ningú al volant i que s'ha deixat tot en mans d'uns currants que fan el que poden perquè la seva temporada tingui alguna cosa a veure amb les anteriors, però sense gaire èxit.

La companyia estable segueix al seu lloc, i cada membre interpreta diversos papers. Jessica Lange fa tot el possible per aixecar la funció, però no hi ha manera humana d'aconseguir-ho. Incomprensiblement, AHS ha estat renovada per a la temporada catorze, donant una oportunitat al senyor Murphy de posar-se les piles perquè una de les seves millors creacions no acabi en la infàmia més absoluta, però no sabem si l'aprofitarà.

La cosa comença amb un fisioterapeuta de Nova York que accepta treballar a domicili per a un senyor molt vell a qui cuida, a la seva manera, l'ama de claus que interpreta Lange. Al mateix temps, en un lloc indeterminat, un aquelarre de bruixes comandat per Sara Paulson prepara alguna cosa terrible que no acaba de quedar gaire clar. De sobte, comencen a aparèixer famosos serial killers que conflueixen a la casa del vell, que a aquestes alçades ja hem identificat com un vampir.

Una trama convulsa

Un aguanta els tres primers capítols pensant que aquest caos portarà enlloc, però només condueix a més caos. El guió és espantós, els actors fan el que poden, el pressupost és més que raonable, però el conjunt és un espant que no mereix formar part de la franquícia AHS. Ryan Murphy treballa més del compte, delega en el primer que troba i mostra un indubtable favoritisme entre les seves creacions.

Deixant de banda els resultats, molt discutibles, va posar tot el seu amor i el seu interès a The Shards, adaptació de la novel·la homònima de Bret Easton Ellis, descuidant, diria jo, projectes més antics dels quals potser ja s'havia cansat.

De fet, fa el mateix tota la vida: recordem com es va carregar la seva excel·lent sèrie Nip/Tuck, una de les seves primeres produccions, amb les dues últimes temporades, que eren infames. Pel que fa a AHS 14, tant pot esmenar-se com perseverar en l'enfonsament de la sèrie. Wait and see.