Imagen de la serie 'Monster: The Lizzie Borden story'
Cinema & Teatre

‘Monster’: l’assassina de la destral

‘Monstre: la història de Lizzie Borden’, la nova minisèrie de Netflix que recupera el crim d’una noia de poble que va passar a la història com l’assassina de la destral

També: La trista història de Tania Head

Llegir en Català
Publicada

Ryan Murphy és, probablement, l’home més ocupat de Hollywood, capaç de controlar cinc o sis sèries alhora, però de vegades es veu obligat a delegar en gent de confiança. Mentre a The Shards ho ha donat tot, en altres produccions ha preferit deixar-ho tot en mans dels seus minions, guionistes i directors que s’han criat a la seva ombra, com els responsables de la nova temporada de Monster, Ian Brennan i Max Winkler.

Imagen de 'Gone', la nueva serie de Filmin

Que treballen amb ell des dels temps de Glee o American Horror Story i que han fet una gran feina amb la sinistra història de Lizzie Borden (Fall River, Massachusetts, 1860-1927), una noia de poble que va passar a la història com l’assassina de la destral, instrument que va utilitzar per treure del mig el seu desagradable i poc afectuós pare i la seva fastigosa madrastra: no és estrany que el jurat la considerés no culpable.

Cartell de la sèrie

Cartell de la sèrie

The Lizzie Borden story és com un conte de fades tirant a gore i no exempt d’una certa mirada feminista sobre la societat nord-americana de finals del segle XIX, on una dona, igual que a Europa, era un zero a l’esquerra programada pel matrimoni perquè se la considerava eternament una barreja de nena i retardada mental.

Lizzie (Ella Beatty, nepobaby de campanetes com a filla de Warren Beatty i Anette Bening) és una adolescent una mica lenta i amb el cap lleugerament als ocells (de manera literal: té una cabaneta plena de coloms que acaba exterminant la bruixa de la seva madrastra, interpretada amb el seu talent habitual per Rebecca Hall) que viu en el seu propi món, sense ficar-se amb ningú, mentre encaixa estoicament la manca d’amor del pare (Charlie Hunnam) i els insults de l’Abby.

L’aparició a la llar d’una criada llegida i viatjada, la Maggie (l’esplèndida Vicky Krieps, actriu luxemburguesa que sol treballar al cinema alemany), marca un canvi en la vida de la Lizzie, que se sent atreta, física i mentalment, per la fámula, que és qui li suggereix que posi fi al seu patiment eliminant els seus abjectes pares.

Pel mateix preu, la Maggie li llegeix boniques històries del passat, com la d’Elizabeth Bathory (la comtessa sagnant de la pel·lícula de Valerian Borowczyc), l’hongaresa que es banyava en sang de donzelles verges fins que els del poble se’n van cansar i li van calar foc al castell amb ella dins, cosa que permet al senyor Winkler rodar sumptuoses seqüències d’època en què la senyora Krieps fa doblet en el rol de la comtessa Bathory.

Gràcies a la Maggie, la Lizzie deixa de ser la beneita que gaudia del parrup dels coloms i l’aroma i els colors dels seus cirerers mentre encaixava sense protestar el maltractament patern i decideix eliminar els adults de la casa. Primer, amb unes ostres podrides.

El grupo Sex Pistols

En veure que ni així se’ls treu de sobre, agafa una de les destrals del pare (que es dedica a la confecció de taüts i quan el mort no hi cap, li talla les cames) i se’ls carrega, omplint la pantalla de sang, cosa que passa amb una certa freqüència a la minisèrie.

Final feliç i innocent

Malgrat aquests horrors, la cosa arriba estranyament a un final feliç en què Lizzie és absolta (bàsicament, perquè ningú creu capaç una noia d’executar d’aquesta manera els seus progenitors i perquè, al seu poble, sempre l’han considerada una beneita que frega la idiotesa).

I acaba els seus dies en companyia de la Maggie (que ni tan sols ha estat considerada sospitosa d’un crim que acaben endossant a uns immigrants portuguesos, col·lectiu tractat a puntades de peu a Fall River).

Tot i que el senyor Brennan s’ha pres algunes llicències amb la història original (en què no apareix la fidel Maggie i és poc probable que la Lizzie estigués al corrent de les aventures d’Elizabeth Bathory), el resultat és francament satisfactori per a qualsevol que no es desmaï veure com es vessa la sang.

Ben escrita, ben dirigida, ben fotografiada i ben interpretada, La història de Lizzie Borden funciona a la perfecció com a conte cruel amb un retorçat sentit de l’humor. Tot el repartiment està molt bé, i la nepobaby Beatty brilla especialment en el paper de la nena ingènua i malaguanyada que un bon dia pren, a la seva peculiar manera, les regnes de la seva vida.

furius--images (1).jpeg