‘The beauty’: Ryan Murphy ha embogit
'The beauty', la nova sèrie de Ryan Murphy a Disney, és una disbauxa molt entretinguda que fa pensar sobre el precari equilibri mental del creador de sèries tan interessants com Nip/Tuck, American Horror Story, Feud o Monsters
Llegir també: Els meus problemes amb Godard
París, capital mundial de la moda. Una desfilada de Balenciaga (o del que en queda de Balenciaga). Una model atlètica, semi vestida de cuir granat, recorre la passarel·la mentre sua la gota grossa i no sembla trobar-se en el seu millor moment. Té set. Una set monstruosa. Per això li arrabassa l'ampolla d'aigua a una espectadora, se la beu d'un glop i després la pren a bufetades amb ella i amb qualsevol que se li posi al davant.
Ja fora del recinte, roba una moto i es llança com una boja pels carrers de la ciutat, fins arribar a un bar on s'atura a repostar i, ja posats, comença a disparar contra la clientela amb una metralladora que no se sap gaire bé d'on ha sortit. Acorralada per la policia, la pobra dona explota literalment, banyant en sang i vísceres els que té més a prop.
Així arrenca The beauty, la nova sèrie de Ryan Murphy a Disney (deu episodis, quatre penjats fins ara), una disbauxa molt entretinguda que fa pensar sobre el precari equilibri mental del creador de sèries tan interessants com Nip/Tuck, American Horror Story, Feud o Monsters.
Imatge de la sèrie 'The beauty'
Basada en un còmic de Jeremy Haun i Jason A. Hurley que no ha llegit ningú, The beauty (La bellesa) s'instal·la còmodament en el despropòsit per explicar-nos la història d'una estranya epidèmia de transmissió sexual que té el seu origen en la necessitat de mantenir-se jove i bell.
Un savi tocat de l'ala (Ashton Kutcher) ha inventat una droga que fa guapos els lletjos i manté jove qui la pren. Malauradament, hi ha efectes secundaris. Si un cop convertit en jove i guapo, t'hi fiques al llit amb algú, li transmets per via seminal una peculiar malaltia que sol conduir a la combustió espontània.
Una bajanada com una casa, oi? Com perquè et facin fora del despatx de qualsevol productor a qui hagis anat amb la idea. Però Ryan Murphy és molt Ryan Murphy, i aquest homosexual de tendències perverses ha fet guanyar autèntiques fortunes a les plataformes de streaming, per la qual cosa aquestes li financen el que sigui per veure si torna a sonar la flauta.
Savi tocat de l'ala
Per oposar-se al savi tocat de l'ala, que està fet un figurí mentre la parella, Isabella Rossellini (què hi fa vostè aquí, senyora?), acusa, com tots nosaltres, el pas del temps, comptem amb una parella d'agents de l'FBI (Rebecca Hall i Evan Peters, un habitual de les coses del senyor Murphy, brillant a la sèrie sobre Jeffrey Dahmer, l'assassí en sèrie), que no són nòvios, però s'hi fiquen al llit junts durant les seves missions, que, en el cas que ens ocupa, els porten a París, Roma o Venècia (sembla que la F de FBI no és de Federal, sinó de Fashion).
Mentrestant, el savi tocat de l'ala considera que la gent que explota pot arxivar-se sota el concepte “danys col·laterals”. Una cosa perfectament assumible. Per la qual cosa es prepara per al llançament comercial imminent del seu producte, tot i que els científics a les seves ordres li preguen que no s'engresqui tant.
Un fotograma de la sèrie 'The beauty'
Si se'n surt, no hi haurà servei de neteja al món capaç d'eliminar les taques de sang de les voreres.
Ryan Murphy sempre ha tingut certa tendència a l'excés, però aquesta vegada se li ha anat la flapa a lo gran, fins al punt que l'espectador té la sensació que li està prenent el pèl.
Contradiccions
La reacció lògica davant d'una disbauxa del calibre de The beauty seria abandonar el visionat a mitja del primer episodi (a no ser que es comparteixin els gustos del senyor Murphy i es gaudeixi de la presència de secundaris bells i, a vegades, despullats), però jo ja m'he empassat els quatre que Disney ha posat a la meva disposició.
Per primera vegada, que jo recordi, estic seguint una sèrie que em sembla una ximpleria monumental, però, com deia Vázquez Montalbán quan se li retreia que fos comunista i visqués com un burgès, “Jo assumeixo les meves contradiccions!”.
I no descarto que li passi a més gent. Hi ha quelcom hipnòtic en aquesta bajanada que és The beauty (el tradicional lema So bad it´s good?). I quan apareix Rebecca Hall al final del quart episodi convertida en una dona molt més jove (sobrevola la sèrie l'esperit de La substància, la pel·lícula de Coralie Fargeat, una altra bestiesa colossal), deixant bocabadat el pobre Evan Peters, s'incrementa la necessitat i la urgència de veure el cinquè capítol: The beauty és brossa, però fa olor de Chanel Nº 5.