La beneïda desvergonyiment de Ramón Boldú
L'historietista Ramón Boldú publica ´Dones que no segueixen el guió´, el tercer volum de la tetralogia ´Perduts pel més enllà´, l'obra magna de l'autor
També: ´Widow´s Bay´: Una maledicció molt divertida
Als Estats Units, el còmic autobiogràfic està a l'ordre del dia, impulsat des dels seus inicis pel ja octogenari Robert Crumb, gran padrí de l'underground. A Espanya, ja no és del tot una raresa, però jo diria que el principal responsable de la seva tímida expansió és Ramon Boldú (Lleida, 1951), qui, després d'unes primeres obres més genèriques, es va posar a explicar-nos la seva vida a principis dels anys 90 amb llibres com Bohemi però abstemi o Memòries d'un home de segona mà, seguits, ja al segle XXI, per L'art de criar malves, Sexe, amor i festucs o La vida és un tango i et trepitjo ballant.
Després de passar per diferents editorials, el nostre home ha acabat per fer-se fort a la independent/alternativa Astiberri, cosa del tot normal si tenim en compte que Ramon Boldú és la persona més independent i alternativa que conec.
Escriptura autodestructiva
I també la més desvergonyida, com ha demostrat àmpliament en la seva obra autobiogràfica, en què molta gent surt retratada sota una llum no gaire afavoridora, però mai tan malament com el mateix Ramon Boldú, qui gaudeix de tractar-se a patades, generalment amb efectes còmics (el mateix que ha fet tota la seva vida el gran Robert Crumb), perquè és incapaç, en la seva destructiva sinceritat, de dibuixar-se millor del que es considera.
Els personatges secundaris no sempre han estat tan clements amb ell i l'home s'ha vist portat a judici en més d'una ocasió, encara que sense grans desgràcies personals, més enllà d'ofesos que deixen de dirigir-li la paraula i coses així. Com em va comentar una vegada l'artista, “A vegades penso que m'hauria de posar una querella a mi mateix”.
En certa ocasió, li va donar un patatús i, segons m'explicà un cop passat el perill, no va tenir millor idea que, creient-se a la vora de la mort, explicar-li a la seva dona, amb pèls i senyals, totes les vegades que li havia estat infidel, ja que sentia la necessitat de ser absolutament sincer a l'hora de l'adéu. Afortunadament (o no, segons es miri), l'artista va sobreviure, però la seva dona el va deixar. Si això no és una víctima de la sinceritat, que baixi Déu i ho vegi.
![Imagen extraída de la serie ´Spider Noir´](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552847.jpg?p=w:320\/h:240&h=3_rJQ9k1"])
Ramon Boldú acaba de publicar a Astiberri el tercer volum d'una tetralogia en què està ficat des de fa uns anys, Perduts pel més enllà. Després de El naixement de la superheroïna (2020) i La possessió d'Evita (2022), arriba ara Dones que no segueixen el guió (2026). Perduts pel més enllà és, probablement, l'obra magna del nostre home, que, quan hagi conclòs, ocuparà prop de 800 pàgines, un nombre més que notable per a una novel·la gràfica per entregues. Salvant les distàncies, em sembla l'equivalent bufó del súper totxo de Yoshihiro Tatsumi Una vida errant (també a Astiberri).
Portada del llibre de Ramón Boldú ´Dones que no segueixen el guió´ Astiberi
Una biografia implacable
Fins ara, el senyor Boldú ens havia anat explicant la seva vida a trossos i sense gaire ordre ni concert, encara que amb indubtable i hilarant eficàcia. A Perduts pel més enllà, es posa seriós (a la seva manera, no patiu, la desvergonyiment habitual es conserva intacta) per tornar a parlar de si mateix, de la seva família, de les seves dones i de qualsevol que tingui la desgràcia de creuar-se amb ell.
Com a brillants afegits, trobem també una tendència a filosofar i fins i tot a caure en la metafísica de la qual no en teníem constància fins ara. I cal parlar també d'uns nous recursos paranormals que mai havien tret el nas per les seves pàgines (centrats, principalment, en la difunta Evita Perón, que ja sortia en el volum anterior de la tetralogia i que sembla exercir una estranya fascinació sobre l'artista.
![Cómic ´Vendetta´](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552070.jpg?p=w:320\/h:240&h=VNtKZ7gB"])
El resultat, com poden imaginar, és un deliciós i desvergonyit desgavell amb el qual rius, reflexiones i, sobretot, t'afasomes al cervell prodigiosament esbojarrat d'un senyor de Lleida obsessionat pel sexe que sempre ha aconseguit posar-se la vida per montera. Una cosa que no està a l'abast de tothom.
