No tots els castells llueixen com a les pel·lícules. Amb els anys, el desús i la història, aquestes construccions queden completament derruïdes. Però, per molt que siguin menys espectaculars, aquestes ruïnes parlen.
No molta gent està atenta a escoltar-les o llegir-les; fins i tot hi ha qui no vol ni visitar-les. D'aquí que una de les fortaleses més importants del Maresme passi tan desapercebuda.
Es tracta del castell de la Mata, a Mataró. Bé, als afores. Al cim del turó d'Onofre Arnau encara es poden veure les restes d'aquesta fortalesa, avui convertida gairebé en mirador.
Però abans de ser una talaia, la fortificació va ser un enclavament estratègic. Així ho testifiquen els documents trobats al respecte.
De qui era
Els primers són de l'any 1040. La fortalesa estava llavors sota la propietat dels comtes de Barcelona.
Aleshores, el castell de la Mata era una peça clau en un sistema sofisticat de comunicació òptica i vigilància costanera.
On està
Malgrat estar aïllat i a 130 metres d'altura, mantenia un diàleg visual constant amb altres fortificacions icòniques del Maresme, com l'imponent Castell de Burriac, a Argentona; la Torre d'Onofre i la Torre Can Elige.
Aquesta xarxa de talaies permetia transmetre senyals d'alarma a una velocitat sorprenent davant qualsevol incursió marítima sospitosa, una pràctica habitual en l'època.
Aquest era, en essència, el “sistema de radars” de l'Edat Mitjana, dissenyat per protegir la població dels atacs que arribaven pel blau del mar. De fet, es tractava d'una estratègia defensiva que s'estenia de forma coordinada des del Cap de Creus fins al Garraf.
Fos pel sistema d'alerta, per la seva posició o per l'estratègic de la seva ubicació, el castell va resultar atractiu per a diverses famílies nobles.
Lloc de nobles catalans
Després dels comtes de Barcelona, la propietat va passar al llinatge dels Castellví-Moncada i, ja al segle XIV, a mans d'Arnau Ballester.
Abans del seu declivi final, la fortalesa va pertànyer a Pere de Márgenes i, a partir de 1421, va tornar al domini directe de la monarquia. No obstant això, el destí del castell estava segellat.
Espai abandonat
Després de passar per les mans de les famílies Destorrent i Pere Joan Ferrer, la fortalesa va ser definitivament abandonada a principis del segle XV.
Aquest desús va coincidir amb un canvi d'era: la consolidació de la Corona d'Aragó i l'inici de l'Edat Moderna van reduir les amenaces marítimes immediates, fent que aquestes torres de vigilància perdessin el seu propòsit vital.
Amb el temps, el silenci es va apoderar del turó i la natura va començar el seu lent procés de reconquesta.
Avui el que queda del Castell de la Mata són pures ruïnes, un testimoni fragmentat d'aquells anys. Amb prou feines subsisteixen les bases del que va ser una torre circular, juntament amb alguns llenços de muralla i antigues cisternes.
Primeres excavacions
Aquests elements van ser trets a la llum durant unes excavacions arqueològiques el 1991. Els treballs van revelar que el castell seguia la tipologia clàssica dels castells de vigilància catalans del segle XI.
Així s'ha sabut que la fortificació comptava amb una torre senyorial robusta, protegida per un perímetre emmurallat i un aljub per garantir el subministrament d'aigua.
Estat actual
El seu estat de deteriorament ha fet que molts hagin oblidat el Castell de la Mata; tanmateix, el jaciment gaudeix de protecció oficial sota el decret de 1949 sobre castells i la Llei del Patrimoni Històric Espanyol.
El problema és que, malgrat aquesta catalogació, no existeix protecció efectiva ni cap projecte al lloc. Ni tan sols museïtzació o senyalització oficial. Però això no el fa menys important.
A més, si un no està interessat en la història, sempre pot acostar-se per les vistes. Pujar al turó d'Onofre Arnau té la seva recompensa per altres raons: la seva panoràmica privilegiada.
Des d'aquest balcó natural es divisa amb nitidesa la badia de Mataró i la plana del Maresme. L'absència de construccions modernes al mateix cim ho permet.
Com arribar
Acostar-se fins allà tampoc és molt complicat. Mataró està a uns escassos 40 minuts en cotxe de Barcelona.
S'hi va per la C-32 fins a la sortida de Sant Andreu de Llavaneres. Allà s'enllaça amb la BV-5031 i, un cop superat el quilòmetre 2, un desviament a la dreta marca l'inici del camí cap a la masia Múgica.
El trajecte continua per una pista forestal de grava compactada durant uns 800 metres, transitable per a turismes i bicicletes de muntanya.
En arribar a la base del turó, comença la part més autèntica de la ruta: una pujada a peu per un sender fàcil i amb premi.