El lluç a la cassola és un d’aquells plats tradicionals que mai passen de moda. La seva combinació de peix, marisc i patates permet preparar un àpat complet, saborós i perfecte per compartir.
Un dels seus grans avantatges és la suavitat del lluç. La seva carn delicada combina especialment bé amb salses i brous, per la qual cosa resulta ideal per preparar receptes amb ingredients de sabors més intensos.
Una recepta amb moltes versions
El lluç a la cassola admet diverses interpretacions. Algunes receptes incorporen pèsols, espàrrecs o ous durs. Altres prefereixen donar tot el protagonisme al peix i al marisc.
La versió més clàssica combina rodanxes de lluç, gambes, cloïsses i patates, amb una salsa preparada amb vi blanc, brou de peix i tomàquet. El resultat és un guisat sucós i ple de matisos.
El secret està en els ingredients
El lluç és un peix blanc que destaca pel seu reduït contingut gras i el seu aportament de proteïnes de qualitat. També conté minerals com el seleni, el fòsfor i el potassi.
D’entre les seves vitamines sobresurten la B12 i la B3 o niacina. Aquestes característiques nutricionals, juntament amb la seva versatilitat culinària, fan del lluç una opció interessant per incloure en una alimentació variada.
Com preparar-la
Per començar, es prepara un sofregit de ceba i all amb oli d’oliva. Quan les verdures estiguin tendres, s’hi incorpora una mica de vi blanc i es deixa cuinar per concentrar els sabors.
Després s’afegeix el brou de peix i s’incorporen les patates tallades a rodanxes fines, d’aproximadament un centímetre. Es tapa la cassola i es deixen coure fins que estiguin pràcticament tendres.
Un petit canvi que marca la diferència
Tot i que algunes versions utilitzen patates prèviament fregides, coure-les directament al brou permet reduir la quantitat d’oli i simplificar la preparació. A més, les patates absorbeixen part del sabor del guisat.
Quan estiguin tendres, s’hi incorpora la salsa de tomàquet i es barreja amb cura. Després s’afegeixen les rodanxes de lluç, les gambes i les cloïsses, deixant que els ingredients acabin de coure’s sense remenar-los massa.
El toc final
És important controlar la cocció del lluç perquè conservi la seva textura sucosa. També convé comprovar que les cloïsses siguin fresques i descartar les que restin tancades després de la cocció.
El plat es pot acabar amb una mica de julivert fresc picat, que aporta aroma i color. Cal servir-lo calent, acompanyat de la seva pròpia salsa.
La clau d’aquesta recepta està en respectar els temps de cocció i permetre que els ingredients es complementin. Així, un peix de sabor suau es converteix en el protagonista d’un guisat tradicional que demostra que no calen tècniques complicades per aconseguir un resultat extraordinari.
Recepta senzilla
Aquesta és la recepta del lluç a la cassola:
Ingredients
- Rodanxes de lluç, 4 u
- Patates mitjanes, 2 u
- Gambes pelades, 100 g (o 250 g de gambes senceres)
- Cloïsses, 300 g
- Oli, 3 cullerades + el necessari per fregir les patates
- Ceba, 1 u
- Pebrot vermell, 1/4 u
- Salsa de tomàquet casolana, 200 ml
- Brou de peix, 200 ml
- Vi blanc, preferiblement albariño, 100 ml
- Farina, 1/2 cullerada
- Sal, al gust
Pas 1
Abans de res, hem d’assegurar-nos que les cloïsses estan netes de sorra, per això les deixarem una o dues hores a la nevera en un bol ple d’aigua amb sal i, passat aquest temps, les traurem de l’aigua amb l’ajuda de les mans, mai abocant-les sobre un escorredor o similar perquè llavors la sorra que haguessin pogut deixar els tornaria a caure a sobre.
Pas 2
Per obrir les cloïsses, en una paella posem a escalfar el vi albariño i quan comencin a formar-se bombolles hi afegim les cloïsses, abaixem el foc i esperem que s’obrin. Quan estiguin obertes, reservem per una banda les cloïsses obertes i per l’altra el vi i tots els sucs que hagin deixat anar les cloïsses.
Pas 3
Tallem la ceba i el pebrot vermell en mirepoix (trossos regulars d’uns 5 mm).
Pas 4
En una cassola àmplia -normalment aquesta recepta es preparava en una cassola de fang, d’aquí el nom- posem a escalfar tres cullerades d’oli d’oliva verge extra i sofregim la ceba i el pebrot amb sal al gust.
Pas 5
Quan les hortalisses estiguin tendres, les apartem cap a un costat de la cassola i en el buit que hem fet hi afegim la farina, que torrarem lleugerament durant un minut sense deixar de remenar perquè no tingui gust de cru.
Pas 6
Afegim el brou de coure les cloïsses que teníem reservat i el deixem a foc viu perquè s’evapori l’alcohol del vi.
Pas 7
Quan deixi de fer olor d’alcohol, hi afegim la salsa de tomàquet i el brou i el deixem a foc mínim fins que acabem de fregir les patates.
Pas 8
Mentre s’estan sofregint les verdures, aprofitem el temps per pelar les patates, rentar-les, assecar-les bé, tallar-les a rodanxes d’uns quatre o cinc mil·límetres de gruix i fregir-les en oli abundant fins que es daurin.
Pas 9
Quan les patates estiguin fregides les posem a la cassola amb la salsa i les acomodem bé al fons de la cassola.
Pas 10
Sobre les patates col·loquem les rodanxes de lluç prèviament salpebrades, les gambes pelades i les cloïsses que teníem reservades. Tapem la cassola i deixem cuinar durant uns cinc minuts, el just perquè el peix estigui cuinat, però sense ressecar-se.
Pas 11
El lluç a la cassola se serveix immediatament i acompanyat d’un bon pa, perquè la salsa ens ho demanarà a crits. En el moment de servir es pot espolvorear amb julivert fresc picat, tot i que és completament opcional.