Amb l'arribada dels dies més frescos, poques coses reconforten tant com tornar als estofats casolans de sempre.
La vedella, quan es cuina a poc a poc i a foc lent, queda tan tendra que pràcticament es desfà a la boca, aportant a més aquells nutrients que tant venen de gust en aquesta època de l'any com proteïnes de qualitat, ferro i una bona dosi d'energia per gaudir d'un àpat familiar.
Hi ha receptes tradicionals que mai passaran de moda, i aquest clàssic n'és la millor prova.
Al seu perfil d'Instagram (@gemmaml85), la creadora de contingut gastronòmic Gemma ML ens recorda la importància de recuperar aquells plats que fan olor de casa des del primer minut als fogons, allunyant-nos de modes passatgeres per tornar a gaudir de la cuina amb calma.
Segellar amb farina i sofregit
La clau que comparteix la Gemma per aconseguir una carn guisada amb una salsa densa i plena de cos rau a enfarinar lleugerament els daus de vedella prèviament salpebrats abans de daurar-los a foc viu.
En segellar la carn en una cassola amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra, els sucs queden atrapats a l'interior de cada peça mentre que el fons del recipient acumula una saborosa capa daurada.
En aquest mateix oli i aprofitant tot el suc concentrat, s'elabora un sofregit molt pausat a base de ceba, all, pebrot verd, pebrot vermell molt picats i la pastanaga tallada a rodanxes.
Incorporar posteriorment el tomàquet ratllat i un bon raig de vi negre permet desglossar el fons, reduint la barreja fins que l'alcohol s'evapori completament i deixi un perfum aromàtic irresistible.
Cocció lenta
Un cop reintegrada la carn segellada a la cassola juntament amb la fulla de llorer i el brou de carn casolà, només queda deixar que la màgia del foc lent faci la seva feina.
La paciència resulta fonamental durant tot el procés: una hora i mitja de xup-xup a temperatura suau (o uns 35-40 minuts si s'opta per la comoditat de l'olla ràpida) permet que les fibres de la vedella s'estovin completament fins a adquirir una consistència mantegosa.
El resultat final és una preparació extraordinàriament melosa amb una salsa perfectament lligada que demana pa de pagès a crits per sucar.
Aquest tipus d'estofats tradicionals guanya moltíssima personalitat quan reposa d'un dia per l'altre a la nevera, ja que els sucs s'assenten i la salsa adquireix encara més cos, per la qual cosa resulta una opció estupenda per deixar el menjar a punt amb antelació o portar en carmanyola a la feina.
L'autèntic sabor de la cuina de casa
Seguir els passos de la Gemma per preparar una bona carn guisada és la millor manera de reconciliar-se amb la cuina de tota la vida i recuperar aquells sabors entranyables que sovint trobem a faltar.
Es tracta d'un plat summament econòmic, ple de nutrients essencials i coronat per una salsa tan melosa i irresistible que promet convertir-se en el centre de totes les mirades al voltant de la taula.
Ingredients
Per a la carn i l'enfarinat:
- 1 kg de vedella per estofar tallada a trossos
- 2 cullerades de farina de blat
- Sal al gust
- Pebre negre mòlt al gust
- Oli d'oliva verge extra
Per al sofregit i el brou:
- 1 ceba gran
- 3 pastanagues
- 1 pebrot vermell
- 1 pebrot verd
- 3 grans d'all
- 1 tomàquet gran ratllat
- 150 ml de vi negre
- 500 ml de brou de carn casolà
- 1 fulla de llorer
Pas 1
Salpebra els trossos de vedella, passa'ls lleugerament per farina barrejant bé i daura'ls a foc fort en una cassola amb un raig d'oli d'oliva. Retira la carn i reserva.
Pas 2
A la mateixa cassola amb els sucs de la carn, afegeix la ceba, l'all i els pebrots ben picats juntament amb les pastanagues a rodanxes. Ofega a foc mitjà fins que estiguin ben tendres.
Pas 3
Incorpora el tomàquet ratllat, cuina durant uns minuts, aboca el vi negre i deixa reduir a foc viu durant dos minuts perquè l'alcohol s'evapori completament.
Pas 4
Torna a introduir la carn segellada, afegeix la fulla de llorer i el brou de carn. Tapa la cassola i cuina a foc suau durant 1 hora i mitja (o 35-40 minuts en olla ràpida) fins que la vedella quedi molt tendra.