Un expert cuiner, sobre com cuinar aquest clàssic: "El millor ou ferrat és cruixent per fora, amb el rovell fos i amb la punteta daurada"
El xef explica com aconseguir una clara cruixent, un rovell sucós i les característiques puntetes amb una preparació senzilla
Altres notícies: Suïssa dóna una lliçó a Espanya: "El millor San Jacobo no es fa amb pernil dolç, sinó amb escalopa de porc o vedella"
Notícies relacionades
Pocs plats necessiten tan pocs ingredients i, alhora, provoquen tants debats com un bon ou ferrat. N'hi ha prou amb ou, oli i sal, però aconseguir una clara ben feta, puntetes cruixents i un rovell a punt per sucar-hi pa té més tècnica del que sembla.
L'ou, a més, manté un lloc destacat en l'alimentació espanyola. Les últimes dades del Ministeri d'Agricultura mostren que el seu consum continua creixent a les llars, després d'augmentar un 2,9% el 2024. L'organisme ja disposa de l'Informe Anual del Consum Alimentari corresponent a 2025.
Molt més que el rovell
Des del punt de vista nutricional, l'ou aporta proteïnes d'alt valor biològic, a més de vitamines i minerals. La Fundació Espanyola del Cor destaca el seu contingut en vitamines A, D i del grup B, entre elles la B12, així com fòsfor, iode i seleni.
La mateixa institució assenyala actualment com a referència general entre dos i tres ous a la setmana, tot i que precisa que la quantitat pot variar depenent de la resta de la dieta, l'activitat física i les necessitats individuals. També recorda que el colesterol alimentari té un efecte limitat sobre el colesterol sanguini en la majoria de les persones.
![Mercadillo ambulante del domingo de Canovelles](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/569110.jpg?p=w:320\/h:240&h=Zvy7-brI"])
El secret de Dani García
Una de les formes més populars de preparar-lo continua sent fregit. Dani García ha mostrat a les seves xarxes socials el seu mètode per aconseguir el que considera l'ou ferrat perfecte: una elaboració amb la clara al voltant del rovell i unes puntetes ben marcades.
El primer requisit del cuiner és utilitzar ous el més frescos possible. D'aquesta manera, la clara manté millor la seva estructura al voltant del rovell durant la fregida i permet aconseguir aquest aspecte compacte que busca abans d'introduir-lo a l'oli.
![Crónica Directo - 2026-10-05T155352.084.png](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570068.jpg?p=w:320\/h:240&h=mOH9ca-d"])
Oli abundant i temperatura estable
La segona clau està a la paella. García recomana fregir l'ou amb oli abundant, preferiblement d'oliva, tot i que explica que també es pot utilitzar oli de gira-sol. No es tracta només d'utilitzar força quantitat, sinó de controlar correctament la calor.
El cuiner situa la temperatura al voltant de els 180 graus i, sobretot, insisteix a mantenir-la estable. El contacte amb l'oli calent permet que les vores de la clara es fregeixin ràpidament i apareguin aquestes puntetes daurades que contrasten amb un rovell molt més cremós.
L'últim toc
Un cop fora de la paella, García acaba la preparació amb escates de sal, en lloc de recórrer únicament a la sal fina convencional. És un gest petit, però aporta textura i completa un plat la dificultat del qual està precisament en controlar uns pocs elements.
Cal recordar, però, que un rovell poc quallat implica un risc microbiològic més gran que un ou completament cuinat. L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició assenyala que arribar a uns 70 graus al centre de l'aliment durant almenys dos minuts permet destruir microorganismes, i recomana extremar les precaucions amb preparacions que contenen ou poc cuinat o cru.
Senzill, però no tant
La recomanació resulta especialment important per a persones vulnerables, mentre que a casa també convé rebutjar ous trencats, mantenir una higiene adequada i conservar correctament les preparacions amb ou. L'AESAN recorda a més que no és aconsellable rentar la closca abans d'emmagatzemar-la.
Així, l'ou ferrat demostra que les receptes més senzilles també depenen dels detalls. Producte fresc, oli abundant, temperatura constant i el punt just de sal són les claus de Dani García per convertir tres ingredients quotidians en un d'aquells plats capaços de reclamar, inevitablement, un bon tros de pa.
