Hi ha ingredients capaços de transportar-nos directament a altres latituds només amb un mos, com és el cas dels tostones o patacones.
Unes rodanxes de plàtan fregit extremadament populars als països llatinoamericans i la regió del Carib, són el millor exemple de com un aliment senzill pot convertir-se en un aperitiu irresistible.
Encara que no sigui l'opció més lleugera del receptari, aquesta elaboració es posiciona com una proposta deliciosa per compartir a qualsevol taula.
Un tresor nutricional i històric
Conegut com a plàtan hartón a Colòmbia o simplement plàtan a Veneçuela, el plàtan mascle destaca pel seu alt contingut en midó, fibra, potassi i vitamines A, B i C.
El bo és que, tant si l'utilitzes verd per donar-li aquest toc cruixent com quan està madur i més dolç, aporta un munt de nutrients i energia per al dia a dia.
La seva presència en la nostra cultura gastronòmica ve de lluny. El plàtan mascle va arribar a l'espanyol després de la conquesta d'Amèrica als segles XVI i XVII, després de ser introduït des d'Àsia i cultivar-se amb gran èxit a les zones tropicals americanes i a les Illes Canàries.
El secret d'un pelat net
Treballar aquesta varietat requereix un mètode específic per no fer malbé la fruita abans de portar-la a la paella.
La forma més senzilla consisteix a tallar ambdós extrems de la peça per assentar-la sobre la taula de tallar.
A continuació, només cal fer quatre talls longitudinals al llarg de la pell, de la mateixa manera que quan es pela una taronja. Desenganxar la pell a poc a poc amb els dits evitarà que s'arranqui la polpa, deixant-la llesta per tallar-la en cilindres gruixuts.
La tècnica de la doble cocció
El gran misteri per aconseguir una textura perfecta està a daurar els trossos en oli de blat de moro o de gust suau en dos temps diferents.
Després d'una primera fregida lleugera, els trossos de plàtan es retiren a un paper absorbent per treure l'excés de greix.
Arriba aleshores el moment d'aixafar-los un a un sobre un drap humit o una tostonera de fusta utilitzant un corró, una maça o la mà.
Després de tornar-los a l'oli ben calent perquè quedin daurats, salar el resultat et permetrà gaudir de la millor guarnició de la tardor al seu punt just de cruixent.
El plaer d'un mos cruixent
Animar-te a preparar aquesta recepta tradicional a casa és una manera fantàstica de sortir de la rutina i sorprendre els teus convidats amb un pica-pica ple d'història.
Aconseguir la millor guarnició de la tardor és tan fàcil com dominar la doble fregida per gaudir d'un aperitiu saborós i veritablement cruixent.
Ingredients
- 2 plàtans mascles verds (o pintons)
- 200 ml d'oli de gira-sol
- Sal al gust
Pas 1
Talla els extrems del plàtan, fes quatre talls al llarg de la pell, retira-la amb cura i talla la polpa en rodanxes gruixudes.
Pas 2
Escalfa l'oli de blat de moro en una paella i fregeix els trossos a foc mitjà fins que comencin a agafar color sense daurar-se del tot.
Pas 3
Retira els trossos sobre paper absorbent, col·loca'ls entre paper o un drap humit i aixafa'ls fermament amb una maça, corró o tostonera.
Pas 4
Torna a introduir les rodanxes aixafades a l'oli ben calent fins que quedin completament daurades i cruixents.
Pas 5
Escorre l'excés d'oli en paper de cuina, espolvoreja sal al gust i serveix-los sols o amb les teves cobertures preferides per sobre.