El mejor postre de otoño: arrope y calabazate
Gastronomia

Els cuiners coincideixen: "El millor postre de tardor es fa amb 1 kg de figues seques, 500 g de carbassa i 100 g de calç viva"

El secret de l'horta murciana per preparar un dolç fosc, melós i sense sucre refinat mitjançant una tècnica ancestral de conservació

Altres notícies: Els xefs coincideixen: "El sopar més lleuger per a la tardor s'aconsegueix amb 200 g de castanyes, 140 g de patata, 1 porro i 1 ceba tendra"

Llegir en Català
Publicada

0 votos

Notícies relacionades

Quan pensem en els sabors d'aquesta època, a gairebé tothom li vénen al cap les castanyes torrades o els moniatos al forn com les grans estrelles de la temporada.

Tanmateix, la gastronomia murciana guarda entre els seus tresors més antics una joia que ho canvia tot a l'hora de buscar els millors postres de tardor: l'arrope i carbassat.

Aquest dolç tradicional, imprescindible en la festivitat de Tots Sants, entra primer pels ulls amb el seu to fosc i aquesta barreja d'ingredients que a més d'un li fa aixecar la cella al principi.

I és que utilitzar barrejar les hortalisses en un plat dolç no és gaire habitual en la rebosteria d'avui dia, però és justament això el que converteix cada cullerada en quelcom únic.

El secret de la textura

El que més sol impactar a qui descobreix l'elaboració per primera vegada és l'ús de la calç viva.

Luny de ser un caprici, aquest compost compleix un paper fonamental a la cuina antiga, crea una fina pel·lícula protectora a l'exterior de les fruites perquè mantinguin la seva forma durant la cocció.

Gràcies a aquest bany previ, els trossos de carbassa, moniato i meló aconsegueixen aquest contrast tan característic de quedar ferms i cruixents per fora, però summament tendres i melosos a l'interior.

Dolçor 100 % natural

Un altre dels grans atractius d'aquest postre és que no necessita ni un sol gram de sucre refinat.

Tota la dolçor prové directament de les figues seques bullides, els sucres naturals de les quals es concentren al màxim durant un procés de reducció lent i pacient.

Aquesta tècnica d'aprofitament, tan típica de les famílies de l'horta per conservar els productes de la collita, dona com a resultat un xarop dens, brillant i ple de matisos que embolcalla els vegetals a la perfecció.

Una cocció reposada

Preparar aquest menjar requereix cura i temps, estenent-se al llarg de diverses hores entre el tractament de la fruita, l'extracció del suc de figa i la cocció final.

És una d'aquestes receptes de paciència que recompensen cada minut invertit.

Un cop reposat i fred, el resultat és un mos dens i reconfortant que se sol gaudir en plat fondo, molt sovint acompanyat per una bona llesca de pa casolà.

Un tresor de la tradició

Animar-se a recuperar aquest clàssic és una oportunitat fantàstica per viatjar en el temps a través dels fogons i sorprendre la família amb una elaboració amb història.

Incloure aquesta joia al teu receptari et permetrà servir els millors postres de tardor amb un segell autèntic i inoblidable.

Ingredients

  • 200 g de carbassa a daus
  • 500 g de moniato a daus
  • 300 g de meló dur a daus
  • 1 kg de figues seques
  • 100 g de calç viva
  • Aigua abundant per a la cocció

Pas 1

Dissol la calç viva en un recipient de plàstic o fang (mai de metall) amb aigua freda, submergeix les fruites tallades durant 3 hores i renta-les després amb abundant aigua sota l'aixeta.

Pas 2

Cou les figues seques en una olla amb aigua durant 1 hora fins que estiguin toves i cola el brou esprement-les bé amb una gasa o malla fina.

Pas 3

Porta el líquid extret a foc lent i deixa'l reduir lentament fins que adquireixi la densitat d'un xarop concentrat.

Pas 4

Afegeix els daus de fruita rentats al xarop i cuina-ho tot a foc suau entre 2 i 3 hores fins que la salsa quedi espessa i brillant.

Pas 5

Deixa reposar el postre fins que es refredi completament i serveix-lo fred, si vols, acompanyat de pa casolà.