Carmiña, àvia cuinera: "Els millors pebrots del piquillo no van farcits de tonyina, sinó amb 2 grans d'all, una mica de farigola i el líquid de la conserva"

Els pebrots del piquillo en conserva són un recurs capaç de resoldre un sopar, un aperitiu o una guarnició en pocs minuts. Ja estan cuinats i es poden servir directament, tot i que un pas més per la paella millora el resultat.

La proposta de Carmiña, àvia cuinera, parteix d'una idea senzilla: cuinar-los suaument amb all, farigola i oli d'oliva. No cal sucre. La clau és reduir la humitat i reforçar el sabor propi del pebrot.

Més sabor

El mètode encaixa especialment bé amb els piquillos de qualitat. El Pebrot del Piquillo de Lodosa amb DOP es torra a la flama, es pela sense contacte amb aigua ni substàncies químiques i s'envasa sense líquid de govern afegit.

Aquest procés ajuda a conservar els trets del producte. El plec de la denominació descriu un pebrot vermell, petit, de carn poc gruixuda i sabor dolç, mentre el Consell Regulador controla tant el seu origen com l'elaboració de la conserva.

Foc suau

Per millorar el pot n'hi ha prou amb escalfar oli d'oliva i afegir-hi all sense deixar que es cremi. Després s'incorporen els pebrots i la farigola. La cocció s'ha de fer a temperatura moderada, sense fregir ni torrar massa les peces.

Durant aquests minuts, part de la humitat es perd i el sabor es concentra. L'oli aporta untuositat i recull les aromes de l'all i la farigola. El resultat és un pebrot més melós i intens sense recórrer al sucre.

Dues textures

Una part dels pebrots es pot reservar i triturar amb una petita quantitat del suc de l'envàs. Així s'obté una crema espessa que funciona com a salsa i reforça el sabor de les peces que es mantenen senceres.

La combinació permet jugar amb dues textures sense complicar el plat: pebrots tendres d'una banda i una salsa concentrada de l'altra. És una manera senzilla de donar més presència a una conserva que sovint es serveix sense elaboració.

Sense sucre

Afegir sucre a algunes salses és un recurs habitual per corregir sabors, però aquí es pot evitar. Una cocció suau concentra el gust natural del pebrot i permet que all, farigola i oli acompanyin sense dominar el conjunt.

El punt important és controlar el foc. Si l'all es crema o el pebrot es fregeix en excés, apareixeran sabors més agressius. La preparació busca just el contrari: suavitat, concentració i una textura sucosa.

Què aporten

Des del punt de vista nutricional, el pebrot és una hortalissa de baix aport energètic. BEDCA, la Base de Dades Espanyola de Composició d'Aliments coordinada per AESAN, recull per al pebrot morró en conserva vitamina C i potassi.

Convé, però, no traslladar aquests valors de manera idèntica a qualsevol pot de piquillos. La varietat, el procés i el líquid de conservació poden canviar la composició. L'etiqueta nutricional és la referència concreta per a cada producte.

Més possibilitats

El piquillo admet a més combinacions ràpides. Es pot farcir amb tonyina, ou dur i una mica de maionesa, servir-se tebi amb ventresca i ceba morada o incorporar-se a un remenat de gambes per resoldre un sopar senzill.

El mateix Consell Regulador recull preparacions amb peixos, mariscs i altres farcits. L'avantatge és sempre semblant: una conserva llesta per utilitzar que, amb pocs ingredients i una cocció mesurada, pot convertir-se en un plat amb personalitat i bon tancament.

Recepta dels pebrots

Aquesta és la senzilla recepta dels pebrots de l'àvia Carmiña: