L'espàrrec manté una presència destacada al camp espanyol, tot i que el seu mapa productiu convé precisar-lo. El Ministeri d'Agricultura estima per al 2026 una collita de 63.900 tones, un 16,5% més que el 2025, sobre unes 12.500 hectàrees.
En la desagregació provincial de l'avanç del 2025, Granada apareix com a principal focus productor, molt per davant d'altres zones. Per tant, no resulta correcte presentar Múrcia, Huelva i Badajoz com les regions que encapçalen actualment aquest cultiu a Espanya.
Què diuen els controls
Els espàrrecs, com altres hortalisses, poden contenir residus de productes fitosanitaris utilitzats durant el cultiu. Però detectar un residu no significa automàticament que existeixi un perill per a la salut: la clau està en la substància, la quantitat trobada i l'exposició.
L'últim informe de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, publicat el maig del 2026 amb dades del 2024, conclou que el 96,7% de les 86.449 mostres dels programes europeu i nacionals es trobava dins dels límits legals.
Espanya, sota control
A Espanya, els resultats són encara més elevats. L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició va realitzar 1.811 controls el 2024 i va determinar que el 99,05% dels aliments analitzats complia la normativa sobre residus de plaguicides.
Només 17 mostres van ser qualificades com a no conformes, 12 corresponents a fruites i hortalisses. Aquestes xifres no permeten afirmar que els espàrrecs estiguin lliures de residus, però tampoc recolzen que el seu consum suposi, de forma general, un risc elevat.
Residus no és risc
Els límits màxims de residus es fixen per a cada combinació de substància i aliment. L'EFSA explica que aquests valors s'estableixen després d'una avaluació del risc per al consumidor i que superar un límit legal tampoc equival, per si sol, a una intoxicació.
La seva avaluació més recent estima que el risc alimentari va ser baix per a la majoria de grups de població i substàncies analitzades, tant en exposició aguda com crònica. Això no elimina la vigilància, però obliga a diferenciar entre presència de residus i dany demostrat.
L'anomenat còctel
També existeix preocupació per la presència simultània de diversos plaguicides. En el programa coordinat europeu del 2024, el 34,9% de les mostres contenia més d'un residu quantificable, tot i que la major incidència es va registrar en raïm de taula, aranges i plàtans.
La mateixa EFSA treballa en avaluacions acumulatives per estudiar com poden actuar diverses substàncies sobre un mateix òrgan o efecte tòxic. Per això, parlar d'un “efecte còctel” com un dany provat en qualsevol aliment resulta excessiu amb l'evidència disponible.
El paper dels ecològics
Els productes ecològics presenten menys residus quantificables, però no garanteixen una absència total. El 2024, el 80,4% de les mostres ecològiques europees no va presentar residus quantificables i només el 0,4% va ser considerada no conforme.
La diferència respecte al cultiu convencional existeix, però tampoc converteix automàticament un aliment ecològic en lliure de plaguicides. Poden aparèixer substàncies autoritzades, contaminants ambientals o residus accidentals durant diferents fases del procés.
Què fer a casa
A casa, la recomanació oficial és senzilla: rentar fruites i verdures sota l'aixeta abans de preparar-les, fins i tot quan després s'hagin de pelar. El rentat millora la higiene superficial, tot i que no s'ha de presentar com un mètode capaç d'eliminar qualsevol residu.
Les dades actuals conviden a evitar tant la despreocupació com l'alarmisme al voltant dels pesticides. Mantenir una dieta variada, rentar correctament els espàrrecs i atendre els controls oficials permet reduir riscos sense convertir-ne el consum habitual en un motiu de temor.