Alberto Chicote, xef: "L'èxit per a una bona ensaladilla russa no està a afegir més maionesa, sinó a treballar bé la base del plat"

L'ensaladilla russa és un dels plats més reconeixibles de la gastronomia espanyola, un clàssic imprescindible a bars i restaurants que ha sabut mantenir-se vigent amb el pas del temps. La seva combinació de patata, verdures, peix i maionesa la converteix en una recepta senzilla, però amb infinites possibilitats.

Malgrat la seva aparent simplicitat, l'ensaladilla admet múltiples versions. Cada cuiner introdueix petites variacions que marquen la diferència, la qual cosa explica per què aquest plat continua generant interès tant a l'àmbit domèstic com al professional.

David de Jorge, xef: "Els cigrons de pot es milloren amb una llauna de tonyina al natural, 3 cullerades de pasta de sèsam i unes branquetes de romaní"

El toc d'un xef mediàtic

En aquest context, resulta especialment rellevant conèixer la proposta d'Alberto Chicote, un dels cuiners més populars del panorama nacional. El xef madrileny ha compartit la seva recepta a través de xarxes socials, apostant per una versió bàsica però molt cuidada.

Chicote, conegut per programes com Pesadilla en la cocina, planteja una elaboració accessible. No obstant això, introdueix un element diferenciador que eleva el resultat final: l'ús de gambes com a ingredient clau.

L'article 36 de l'Estatut ho confirma: la teva empresa t'ha de pagar un extra si treballes entre les 22:00 i les 06:00

Un ingredient que canvia el resultat

Les gambes no només aporten textura i sabor, sinó que amaguen el veritable secret de la recepta. Segons explica el mateix cuiner, l'èxit no està a afegir més maionesa, sinó a treballar bé la base del plat.

"El truc està a fer servir l'aigua de bullir les gambes", assenyala Chicote. Aquest detall, aparentment menor, permet intensificar el sabor de tots els ingredients sense necessitat de recórrer a excessos.

Ja és oficial: aquestes són les novetats de la campanya de la Renda 2025 sobre el lloguer, jubilació, SMI i altres factors a tenir en compte

El valor del brou

El procés comença amb l'elaboració d'un brou utilitzant caps i closques de gambes, una pràctica habitual a la cuina professional. Aquest brou concentra una aroma marina profunda que es converteix en l'eix de la recepta.

Posteriorment, les patates i pastanagues es bullen en aquest líquid. D'aquesta manera, les hortalisses absorbeixen el sabor, aconseguint una ensaladilla molt més rica i equilibrada des de la base.

Ensaladilla russa CANVA

Més enllà de la maionesa

Aquest enfocament trenca amb una idea estesa: que la qualitat de l'ensaladilla depèn principalment de la maionesa. Chicote defensa que el secret està a treballar el sabor des de l'inici, cuidant cada fase de l'elaboració.

El resultat és una recepta en què tots els ingredients tenen protagonisme, evitant que la maionesa tapi els matisos. S'aconsegueix així una textura més lleugera i un sabor més definit.

Una recepta versàtil

La proposta del xef manté l'essència tradicional, però introdueix un matís contemporani. Aquesta combinació permet que l'ensaladilla continuï sent un plat actual, capaç d'adaptar-se a diferents gustos.

Segons fonts com el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, l'ensaladilla continua sent un dels plats freds més consumits a Espanya. A més, organismes com la Reial Acadèmia de Gastronomia destaquen el seu valor com a recepta representativa de la cuina popular.

Per la seva banda, experts culinaris coincideixen que tècniques com l'ús de brous potencien el sabor sense necessitat d'afegir greixos, una pràctica alineada amb les recomanacions d'entitats com l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició.

Recepta de Chicote

Aquesta és la recepta de l'ensaladilla russa d'Alberto Chicote.

1 kg de gambes crues o congelades

5 patates mitjanes (rentades amb pell)

5 pastanagues grans

Aigua amb sal

2 fulles de llorer

2 llaunes de bonítol en oli

Maionesa casolana o de pot (al gust)

Mostassa, vinagre de Xerès i suc de llimona (per a la maionesa)

Porteu a ebullició una olla amb aigua, sal i les fulles de llorer. Afegiu-hi les gambes i bulliu durant 1 minut si són fresques o descongelades, i una mica més si són congelades.

Retireu les gambes, peleu-les i reserveu la carn en trossos petits. Incorporeu els caps i les closques de les gambes a l'aigua per potenciar el brou. En aquest brou, bulliu les pastanagues pelades durant uns 20 minuts, fins que siguin tendres.

Deixeu refredar les pastanagues i talleu-les a daus mitjans. En el mateix brou, bulliu les patates sense pelar (prèviament rentades) durant uns 40 minuts, fins que siguin tendres. Deixeu refredar les patates, peleu-les i talleu-les a daus similars als de la pastanaga (o en trossos irregulars si es prefereix).