Maria Nicolau, xef: "L'atur va colpejar casa meva i durant mesos la meva alimentació es va basar en patates i arròs"

Maria Nicolau s'ha consolidat com una de les veus més influents i singulars de la gastronomia espanyola. Amb més de vint anys d'experiència en restaurants d'Espanya i França, la xef catalana ha sabut combinar la seva feina als fogons amb una intensa tasca de divulgació.

Columnista en diferents mitjans i col·laboradora habitual a Catalunya Ràdio i TV3, el seu discurs destaca per anar més enllà de la tècnica culinària per endinsar-se en l'anàlisi social i cultural de l'alimentació.

Balanç demolidor del 'procés': Catalunya ha perdut més de 10.000 empreses des de 2017 i només en recupera 762

Filosofia de vida

La seva popularitat no es basa únicament en la seva trajectòria professional, sinó en la coherència entre la seva vida i el missatge que defensa. Nicolau sosté que cuinar no és només una necessitat bàsica vinculada a la supervivència, sinó un acte de llibertat i apoderament.

Aquesta idea vertebra els seus llibres Cuina o barbàrie i ¡Quemo!, on barreja memòries personals, receptes i crítica social per denunciar el que considera un preocupant analfabetisme culinari a la societat actual.

Per a l'autora, la pèrdua de coneixements bàsics a la cuina domèstica implica una major dependència de la indústria alimentària i una desconnexió cultural.

L'autoescola catalana líder en aprovats, segons la DGT: el 77% dels seus alumnes s'aprova el carnet de conduir

La història personal de la xef reforça aquesta visió. Va començar a treballar amb només 14 anys per poder pagar-se els estudis a l'escola d'hostaleria. Aquest esforç primerenc va marcar el seu caràcter i la seva relació amb l'ofici. Després d'anys de trajectòria professional, es va establir en un petit poble d'Osona, allunyant-se de la brillantor de l'alta cuina mediàtica i apostant per una mirada més propera a la realitat quotidiana.

Moments durs

Un dels episodis més durs de la seva vida el va relatar al pòdcast Queda't a dinar. Allà va explicar com la crisi econòmica posterior als Jocs Olímpics va afectar greument la seva família. L'atur va colpejar casa seva i durant mesos la seva alimentació es va basar gairebé exclusivament en patates i arròs.

Obertura confirmada: el nou correcan de Mataró que ocupa més de 1.600 metres de superfície

Menjar a casa de la seva àvia era, segons va explicar, l'única manera d'assegurar-se una font de proteïna. Aquella etapa va estar marcada per la precarietat i la incertesa, però també per l'aprenentatge.

Luny de victimitzar-se, Nicolau ha assenyalat que aquestes experiències van forjar la seva fortalesa. Haver travessat moments d'escassetat li va donar una sensació de resistència i autonomia que avui forma part essencial de la seva personalitat. Afirma que aquella vivència li va ensenyar que, amb feina i voluntat, és possible afrontar qualsevol situació adversa.

El seu refugi

La seva infància també va estar marcada per l'absència de referents constants, especialment per la distància amb la seva mare. Aquesta circumstància la va portar a refugiar-se en la lectura i el cinema. Les biblioteques es van convertir en un espai de protecció i creixement personal. Llegir compulsivament va ser, segons ha reconegut, una manera d'escapar i alhora de construir-se.

Avui, Maria Nicolau representa una figura que transcendeix la cuina entesa com a simple tècnica. El seu discurs connecta gastronomia, memòria, classe social i cultura. Defensa la cuina domèstica com a patrimoni col·lectiu i com a eina d'autonomia. La seva trajectòria, travessada per l'esforç, la precarietat i la superació, avala una veu que qüestiona el model alimentari actual i reivindica el valor de saber cuinar com un acte profundament polític i humà.