Espanya, en general, destaca per ser un dels països on la gastronomia és el seu punt fort. Independentment de la comunitat on et trobis, sempre gaudiràs dels millors plats i productes tradicionals de qualitat.
A Catalunya, sens dubte, el postre estrella és la crema catalana. Una de les receptes més tradicionals i emblemàtiques de la regió. Es tracta d’un postre senzill, a base de natilles amb rovells d’ou i llet i amb un toc final de sucre caramel·litzat.
Tot i que és una recepta fàcil, cal aferrar-se als trucs dels grans xefs perquè aquesta recepta tingui el toc perfecte. Segons el gran Jordi Roca, cuiner conegut per ser el pastisser del restaurant familiar El Celler de Can Roca, el truc d’aquesta elaboració no només està en els ingredients.
Per aconseguir la textura perfecta, la recepta de Roca especifica l’ús de 6 rovells d’ou per cada litre de llet sencera. La llista d’ingredients es completa amb 200 grams de sucre, 60 grams de midó de blat de moro, una branca de canyella i la pell d’una llimona, tot i que el xef també recomana afegir-hi taronja i vainilla per potenciar l’aroma.
El secret requereix paciència
L’ús d’ingredients d’alta qualitat, com la llet fresca, és fonamental perquè el resultat final sigui d’“escàndol” i triomfi davant de qualsevol comensal.
El “secretàs” que el xef ha mantingut ocult durant anys no és un ingredient exòtic, sinó el control de la temperatura: la cocció a foc lent. Segons Roca, cuinar tots els ingredients a poc a poc permet que aquests es barregin adequadament, aconseguint un sabor espectacular i una consistència de crema suau i espessa.
Aquest procés requereix paciència i un remenat constant per evitar que la barreja es cremi, assegurant que el postre sigui excepcionalment vellutat.
Un cop obtinguda la consistència desitjada, la crema s’ha de posar en recipients individuals i deixar refredar a temperatura ambient durant almenys una hora.
El toc final, just abans de servir, consisteix a espolsar sucre morè sobre la superfície i caramel·litzar-lo amb un bufador o sota el grill del forn fins que quedi daurat i cruixent. Aquest contrast entre la cremositat interior i la duresa del sucre cremat és el que defineix una autèntica crema catalana casolana.