Ni fricandó ni canelons: el millor plat català és una delícia per als vegetarians i una icona a Tarragona

Els calçots són un dels plats més representatius i estimats de la cuina catalana: una varietat de ceba blanca allargada i de gust dolç, típica de Catalunya (especialment de Tarragona) i protagonista de la tradicional calçotada.

Un àpat comunitari on es couen a la brasa i es mengen amb les mans, sucat en salsa romesco o salvitxada després de retirar-ne la capa exterior cremada.

És oficial: Antoni Gaudí va néixer a Reus

Per als vegetarians, són extraordinaris perquè la seva essència és completament vegetal i es gaudeixen en la seva forma més pura i saborosa. Qualitat de l'horta, gust fumat intens i dolçor natural que no necessita cap ingredient animal per destacar.

Propietats dels calçots

Els calçots són una varietat d'allium cepa (semblant a la ceba o ceba tendra) amb un perfil nutricional que els converteix en una hortalissa de baix aport calòric i alt valor funcional.

Són font de vitamines hidrosolubles com la vitamina C i algunes vitamines del grup B, a més de minerals essencials com potassi, fòsfor i calci que contribueixen a l'equilibri electrolític, la funció neuromuscular i el manteniment d'ossos i dents.

El bonic nom català de la filla de Manel Fuentes: significa "força i protecció" i és molt comú a Barcelona

Contenen compostos fitonutrients com flavonoides (per exemple, quercetina) amb capacitat antioxidant i antiinflamatòria, que s'associen en estudis nutricionals amb reducció de l'estrès oxidatiu i riscos de malalties cròniques quan es consumeixen com a part d'una dieta vegetal variada.

Calçots CANVA

Beneficis del seu consum

Des d'una perspectiva fisiològica i de salut pública, el consum de calçots pot afavorir diversos aspectes metabòlics i digestius: la fibra millora el trànsit intestinal i el control glucèmic. Mentre que l'elevat contingut d'aigua i baix aport calòric el fan adequat en dietes destinades al control de pes.

A més, els antioxidants i fitoquímics presents s'han vinculat amb efectes cardioprotectors i potencial disminució del risc de certs càncers, similars a altres alliums com la ceba comuna.

Marc Ciria, el precandidat a les eleccions del Barça que va fer negocis amb l'RCD Espanyol

També, se'ls atribueixen efectes diürètics i digestius per la seva composició de compostos bioactius, cosa que pot contribuir a l'eliminació de toxines i a una millor funció hepatorenal dins d'un patró alimentari saludable.

Calçots CANVA

Temporada

La temporada de calçots se centra, tradicionalment, entre finals de novembre i finals de març, tot i que el moment de més consum i qualitat sol donar-se de gener a febrer. En aquests mesos és quan assoleixen el seu punt òptim de mida, dolçor i tendresa, i quan se celebren la majoria de calçotades populars.

Aquesta època no és casual, sinó que respon tant a raons agrícoles com climàtiques. El creixement lent durant l'hivern, amb temperatures fredes, però no extremes, i una menor insolació, afavoreix que aquest acumuli sucres naturals i redueixi la seva pungència.

Això dona com a resultat aquell gust suau i lleugerament dolç que el caracteritza. Si es recollís abans o amb massa calor, el calçot seria més fibrós i menys aromàtic.

Trucs per coure bé els calçots

Per coure bé els calçots a la barbacoa, el punt clau és utilitzar foc fort i amb flama, millor si és de llenya o sarment, i col·locar-los directament sobre la graella sense netejar-los ni pelar-los. S'han de coure en manats i girar-los només una vegada, fins que la capa exterior quedi totalment negra i cremada.

Aquest aspecte no és un error, sinó el senyal que l'interior s'està coent correctament, quedant tendre i dolç, gràcies al vapor que es genera a dins.

Després de coure'ls, és fonamental deixar-los reposar embolicats en paper de diari o d'estrassa durant 10-15 minuts, perquè acabin de coure's i s'estovin. Servir-los immediatament és un error habitual que els deixa durs o crus per dins. Just abans de menjar, es pela la capa exterior cremada i s'acompanyen amb romesco o salvitxada, que completa el gust tradicional del producte.