Existeix un vici en la contractació pública que consisteix a dissenyar els concursos dins de la més polida legalitat, encara que amables amb els operadors actuals d'un servei. Es tracta d'una pràctica que no és il·legal, però sí que pot arribar a restringir la competència, la qual cosa comporta un pitjor servei al ciutadà, ja sigui en termes de qualitat o de preu.
És exactament el que ha passat a Euskadi, on el Departament de Salut va llançar una licitació per renovar la contracta d'ambulàncies. Es tracta d'un procediment major, amb 650 milions d'euros en joc i més de 1.300 milions de valor de mercat.
Doncs bé, l'OARC, òrgan administratiu de contractació, ha tombat el concurs en considerar que contenia vicis que limitaven la competència. Hi ha altres motius, però aquest és el principal.
Davant d'això, el Govern basc ha de redissenyar els plecs i publicar-los de nou, vetllant al mateix temps perquè el servei que s'està prestant ja no s'aturi. Potser caldran contractes pont d'emergència.
Tot plegat deixa en una posició discutible l'equip del conseller Alberto Martínez. Si una patronal —en aquest cas, Aetrans— et tomba un concurs, s'hauria de fer un replantejament. Alguna cosa no es va fer amb la suficient diligència, i ara caldrà fer una feina doble.
Una cosa de la qual hauran de prendre nota els propers Executius autonòmics que licitin contractes d'ambulàncies, de Canàries a Aragó.