El líder del PP i candidat a la presidència del Govern, Alberto Núñez Feijóo, ha iniciat la campanya electoral del 29N a Catalunya. Un gest amb molt simbolisme.
En un acte a Badalona, el principal bastió popular de la comunitat, ha centrat la seva intervenció en la gestió econòmica, intentant projectar una imatge de gestor excel·lent.
El dirigent popular ha promès solucions a la crisi d'habitatge, la inseguretat i el deficient servei de Rodalies, entre d'altres.
I no està malament centrar-se en les coses de menjar.
Tanmateix, Feijóo s'equivoca si deixa de banda altres qüestions menys pecuniàries que també indignen bona part dels seus potencials votants. Per exemple, la immersió lingüística.
En l'acte del PP no s'ha citat la discriminació lingüística que pateixen els estudiants a les escoles catalanes, on el castellà és arraconat de manera sistemàtica com a llengua vehicular, i les famílies que volen una educació bilingüe per als seus fills es veuen obligades a acudir als tribunals.
De fet, el mateix alcalde de Badalona i candidat per Barcelona, Xavier García Albiol, preguntat aquest dijous en un debat a la Cadena Ser per si, en cas d'arribar el PP al Govern, “s'acaba el model d'immersió lingüística a Catalunya tal com el coneixem ara”, ha respost que “no perquè, entre altres qüestions, és una competència de la Generalitat de Catalunya, per tant, no és un tema que pugui regular concretament i al detall l'Estat”. I ha instat a “posar l'accent” en “el retrocés que està patint el català al carrer”.
Apropar-se als postulats del nacionalisme català mai no ha estat un bon negoci per al PP. Sorprèn que, a aquestes alçades, encara no ho hagin après.
