La controvèrsia desvetllada el mes passat per aquest mitjà sobre l'escapada de la candidata del Frente Amplio a les eleccions del 29N, Ada Colau, a un luxós hotel de la Costa Brava mentre —segons ella— patia problemes per pagar el lloguer del seu habitatge reaviva el debat sobre la manca de coherència dels líders polítics.
La polèmica parteix de les crítiques pel seu cap de setmana en un exclusiu allotjament a peu de platja a l'Empordà. I se li han anat sumant d'altres, com el seu recent viatge amb avió en primera classe a Madrid. Una cosa que no lliga bé amb l'ecologisme ni amb la igualtat que tant predica en públic.
Davant d'aquests qüestionaments, Colau va sostenir ahir a Catalunya Ràdio que les persones d'esquerres tenen tot el dret a gaudir ocasionalment d'un bon sopar o d'un allotjament sense que ningú els regali res. Una cosa que, evidentment, és així i resulta del tot irrefutable.
Així mateix, va atribuir el seu vol en primera classe a una gestió d'urgència del seu partit —"jo no vaig comprar els bitllets", va dir— a causa d'una vaga de trens que li va impedir viatjar amb ferrocarril i en classe turista, com diu fer habitualment.
El problema és que episodis com aquests deixen en mal lloc aquells que tanta exemplaritat exigeixen als seus ciutadans, però sense aplicar-se-la sempre a si mateixos. Una cosa massa freqüent, no només en Colau, sinó en tots els partits i àmbits de la política.
