Caixabank camina ferm cap a la culminació del seu segon pla estratègic des de la fusió amb Bankia. Els resultats del tercer trimestre situen la rendibilitat del banc a la vora del 19%; reflecteixen, a més, una notable evolució del crèdit (superior a la de la mitjana del mercat); i tot això, amb una morositat en mínims i un dividend creixent i en la part més alta del barem fixat pel consell en el seu dia per remunerar l'accionista.
Qualsevol d'aquestes mètriques serviria per posar en valor la tasca de l'equip executiu de l'entitat, comandat pel seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar. Però, a més, aquest ha posat damunt la taula un element notablement important a l'hora d'afrontar un problema que s'ha revelat com la principal preocupació dels ciutadans: les dificultats per a l'accés a l'habitatge.
Ni més ni menys que la tan denostada en moltes ocasions col·laboració públic-privada. La posició de la banca ha estat unànime a l'hora d'assenyalar que en cap cas existeix un problema de finançament. "N'hi ha a cabassos", ha assenyalat gràficament Gortázar. Però, a continuació, també ha mostrat una certa resignació en afirmar que "si no es construeixen cases, no tenim cases per finançar".
Conclusió: tothom surt perdent. Els ciutadans veuen disparar-se cada cop més els preus per l'escassetat d'oferta; les entitats financeres no exploten la part principal del seu negoci; i el sector públic no resol el problema, amb el qual es troba a cada moment. Corregit i augmentat.
El de l'habitatge amenaça de ser un problema que esdevé estructural, si no ho ha fet ja. I com a tal, és de tothom. Incidir en la necessitat que el públic i el privat es donin la mà per resoldre'l és un encert. Massa sovint, la part pública ha denostat la privada. I en sentit contrari, també ha funcionat la fórmula. Sota aquestes premisses, la crisi de l'habitatge té una solució encara més complexa. Gortázar ha demostrat que vol que guanyin tots. Per descomptat, l'entitat per a la qual treballa; però també els ciutadans i les Administracions.