La gestió de l'entorn personal és un dels majors desafiaments per a qualsevol jove estrella de l'esport d'elit. Quan un talent generacional com Lamine Yamal brilla amb llum pròpia als terrenys de joc, el mínim que s'espera del seu cercle més íntim és discreció i un comportament exemplar que protegeixi la seva figura.
El recent escàndol protagonitzat pel seu pare, Mounir Nasraoui, a les instal·lacions de l'aeroport de Barcelona, destapat per Crónica Global, dinamita completament aquesta premissa de prudència. Perdre els papers amb l'assiduïtat amb què ho fa, escopint a la cara a una cambrera, resulta del tot injustificable, sigui quin sigui el context previ.
Els episodis d'agressivitat, les amenaces vessades i la necessitat que intervinguessin les autoritats per apaivagar la situació configuren una escena lamentable. Aquest tipus d'aldarulls no només alteren l'ordre ciutadà, sinó que projecten una imatge deplorable i un soroll mediàtic que pot alterar la tranquil·litat que requereix la carrera del 10 blaugrana.
Nasraoui ha de corregir immediatament aquesta deriva temperamental si no vol convertir-se en el llast reputacional del seu propi fill i enfrontar-se a nous problemes legals.
