Montaje con una imagen de los disturbios del pasado sábado en Barcelona con uno de los mensajes que se difundieron en redes sociales
Vida

Un informe d'intel·ligència analitza una possible ingerència estrangera en els saquejos de Barcelona

El document admet que falten proves per corroborar aquesta hipòtesi i analitza els mecanismes de coordinació digital emprats per promoure els saquejos

Contingut relacionat: La policia va a la 'caça' dels "intermediaris" de Blocus: els perfils entre els líders i els executors

Llegir en Català
Publicada

Un informe d'intel·ligència estratègica esmenta "ingerències estrangeres", "actors internacionals" o "finançament estranger" en relació amb els aldarulls de Blocus a Barcelona.

Tanmateix, l'extens document elaborat per una empresa catalana de ciberseguretat, i al qual ha tingut accés Crónica Global, també apunta que es tracta d'una hipòtesi que "requereix proves independents de recursos, contactes i propòsits traçables, de les quals es manca actualment".

Joves destrossen el mobiliari urbà al centre de Barcelona aquest dissabte, 24 d'octubre

Joves destrossen el mobiliari urbà al centre de Barcelona aquest dissabte, 24 d'octubre EFE/ Alberto Estevez

Una conjectura que, alhora, també està sent estudiada pels cossos policials, en una investigació dels Mossos d'Esquadra a la qual recentment s'hi han sumat la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els serveis d'intel·ligència, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat aquest mitjà.

Accions pròpies d'un atac híbrid

Tot i que les fonts consultades insisteixen que es tracta d'un escenari que se sustenta en indicis "no corroborats", també admeten que alguns dels mecanismes utilitzats són propis de les accions o atacs híbrids.

En aquest sac s'hi inclouen tàctiques de desinformació per persuadir col·lectius altament manipulables, com són els menors, i que han omplert les xarxes socials els darrers deu dies.

Vandalismo en plaza Cataluña en una protesta 'al estilo Francia'

Coordinació digital

En aquest sentit, Marga Herrero, consellera delegada de Golden Owl, sosté que existeixen indicis de coordinació digital per provocar desordres.

I no només això. L'experta considera que amb aquests saquejos i mètodes de promoció, aconsegueixen que "se'n parli, generar una sensació de desestabilització, d'inseguretat, que la policia no els pot controlar".

Per a Herrero, la combinació d'agitació digital, danys físics i difusió d'imatges de caos podria utilitzar-se per erosionar la confiança en les institucions.

Sobre la ingerència estrangera, Herrero, com la resta de veus consultades, es manté cauta, però s'anima a diferenciar entre "qui organitza els fets i qui els amplifica després".

La gran incògnita

Per ara, aquestes conclusions es barallen en l'esfera de les hipòtesis i la principal incògnita continua sent: qui s'amaga darrere d'aquests perfils anònims?

Tal com va avançar aquest mitjà, arribar fins als líders es presenta com una tasca complicada, per això l'aposta dels investigadors passa per atacar els "nodes intermedis". És a dir, identificar aquells perfils que fan de nexe entre els que dirigeixen i els que executen.

Tot i que per qüestions de seguretat no transcendeix informació sobre aquests intermediaris, les fonts consultades apunten que serien els encarregats de crear els grups i canals de difusió, d'organitzar els joves en petits grupuscles i marejar la perdiu a les xarxes socials amb convocatòries fantasma com les de Granollers, Girona o plaça Espanya.

L'objectiu principal, però, és frenar les noves convocatòries com la prevista per al proper dissabte 31 d'octubre.

Agents antiavalots dels Mossos blinden la plaça de Catalunya durant els aldarulls del dissabte 24 d'octubre

Agents antiavalots dels Mossos blinden la plaça de Catalunya durant els aldarulls del dissabte 24 d'octubre EFE

Risc de captació

En paral·lel a aquesta successió de convocatòries, una altra de les principals preocupacions dels investigadors és la captació de nous participants, especialment de menors d'edat.

Un altre informe d'intel·ligència policial al qual ha tingut accés Crónica Global situa aquest risc en un nivell "molt alt" per als dies previs al 31 d'octubre i assenyala la difusió en entorns escolars entre els indicadors que cal vigilar.

Cal recordar que els aldarulls del passat dissabte es van saldar amb 130 detinguts, 76 dels quals menors d'edat.

Segons el darrer balanç provisional del TSJC, 30 adults havien quedat en llibertat provisional, amb obligació de comparèixer periòdicament davant el jutjat, mentre que 21 més seguien pendents de resolució judicial.

Quant als menors, els jutges havien acordat tres internaments en règim tancat, a més de mesures de llibertat vigilada i prohibicions d'assistir a reunions i manifestacions per a altres detinguts.