La pressió per donar un paper preponderant a la llengua catalana en tots els àmbits de la societat també arriba a l'àmbit sanitari.
És el cas de la Fundació Puigvert que, a més de la seva tasca sanitària, ara dedica part dels seus esforços a fomentar l'ús d'aquest idioma entre els professionals del centre. Fins al punt de pretendre implantar-lo com a "llengua vehicular" en una autonomia bilingüe, on comparteix oficialitat amb el castellà.
Promoure l'ús i l'aprenentatge d'una llengua sempre és bo i enriquidor. Però no quan es fa amb un biaix determinat. En aquest cas, a tenor del que s'ha vist, el de mandataris i entitats independentistes, com el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i la hipersubvencionada Plataforma per la Llengua.
Tant l'un com l'altra —a través de la seva directora, Rut Carandell— van participar aquest dijous a l'acte de presentació de l'anomenat Pla de gestió lingüística 2026-2030 de la Fundació Puigvert. Un esdeveniment que, per més inri, va comptar amb un monòleg del presentador de TV3 Òscar Andreu, cèlebre per les seves soflames ultranacionalistes tant en aquesta cadena com a RAC1 i a les seves xarxes socials.
Amb aquests mimbres, sembla lògic que el pla en qüestió, destinat a priori a l'aprenentatge de la llengua, generi recel en l'entorn laboral, tal com explica Crónica Global. Encara més quan s'aspira a objectius que van més enllà del que és raonable. Com animar, per exemple, els sanitaris a iniciar les seves converses en català.
I, el pitjor de tot: anunciar que la Fundació Puigvert activarà un "circuit de queixes lingüístiques" amb "un canal específic per a la seva gestió". Un sistema de delació que sembla anar en la línia del que promouen, precisament, polítics com Vila i, sobretot, entitats com Plataforma per la Llengua.