L'exclusió del castellà com a llengua també vehicular a les escoles públiques de Catalunya torna a ser tema de debat en campanya electoral.
El PP ha estat valent posant sobre la taula la necessitat de recuperar el bilingüisme a les aules i posar fi al model d'immersió monolingüe obligatòria en català imposat per la Generalitat en el seu sistema educatiu, declarat il·legal tant per la justícia espanyola com per l'europea.
Diverses de les entitats constitucionalistes de Catalunya, però, retreuen als populars la seva manca de concreció i la seva tebiesa a l'hora de plantejar aquesta qüestió en el seu recentment presentat "Contracte amb Espanya". I és que, en aquest, es limiten a afirmar, textualment, que "es garantirà l'ensenyament del castellà a tot Espanya i de les llengües cooficials a les seves respectives comunitats autònomes".
Una frase gairebé telegràfica, inconcreta i imprecisa que no satisfà, per exemple, a l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) ni a Impuls Ciutadà, que adverteixen que el quid de la qüestió no és només que es garanteixi l'educació "del castellà" —cosa que ja es fa amb les seves assignatures de Llengua i Literatura—, sinó també "en castellà". És a dir, incloent l'espanyol com a llengua vehicular juntament amb el català a Catalunya.
Un matís important i que, potser per un error en la redacció del text, el PP no contempla en el seu Contracte. Tot i que sí que hagi defensat el bilingüisme en moltes altres ocasions.