Hi ha ocasions en què la incoherència resulta especialment cridanera. Sobretot, quan es tracta de dirigents polítics.
Així li ha passat ara a la flamant líder del Front Ampli a les eleccions generals del 29 de novembre, Ada Colau.
I és que, després d’haver-se presentat com una presumpta víctima de la crisi d’habitatge que pateix el país —tema estrella de la campanya—, assegurant en una entrevista televisiva que va haver de deixar el seu pis de Barcelona per no poder pagar el lloguer, aquest mitjà ha sabut que, setmanes abans, havia estat gaudint d’una estada en un hotel a la Costa Brava de preus elevats.
Colau va pagar 300 euros la nit en un bonic allotjament de quatre estrelles amb restaurant gourmet i accés directe a la platja en un enclavament privilegiat de la costa catalana. Una cosa a la qual, com qualsevol ciutadà, té ple dret a gaudir. Res a objectar —evidentment— en aquest sentit.
El que xoca és que, qui va ser alcaldessa de Barcelona durant vuit anys —del 2015 al 2023— asseguri estar patint penúries econòmiques després d’haver-se separat de la seva parella i viure a casa d’uns familiars mentre, al mateix temps, ha pernoctat en un hotel prohibitiu per a bona part dels catalans.
En qualsevol cas, tot això pot ser perfectament compatible. El que no ho seria tant és victimitzar-se i instrumentalitzar una qüestió tan greu com la manca d’habitatge amb fins polítics a la recerca del vot. Potser no sigui el seu objectiu però, si fos així, no seria admissible.
