Quan una empresa es troba en problemes, qualsevol element afegit sembla sumar indefectiblement més incertesa. És el cas de Volotea, que ha fet disparar totes les alarmes després d'instar el preconcurs de creditors.
Es tracta d'una mesura que s'emmarca en el procés de refinançament en què treballa des de fa mesos; un simple moviment defensiu perquè l'operació es desenvolupi en les circumstàncies més favorables possible.
La intenció és positiva, però el missatge llançat al mercat i als consumidors, no tant. El cert és que a aquesta circumstància s'hi afegeix el tancament o hibernació de bases, els dubtes sobre algunes encara operatives i la cancel·lació de vols en la seva programació d'hivern.
D'aquí que, enmig d'aquesta mena de camp de mines, el relleu al pont de comandament del seu soci Aegean Airlines es torni especialment delicat. La companyia aèria grega representa una de les últimes esperances de la low cost, ja que lidera una iniciativa per capitalitzar deute, reforçar els fons propis de Volotea i apuntalar-ne la viabilitat, almenys a mitjà termini.
Un moviment, per altra banda, ordenat i planificat a la companyia hel·lena, que no suposaria més inquietud si la situació de Volotea fos convencional. Una cosa que no es correspon amb la realitat. En un context complicat per al sector en general per l'augment dels combustibles i l'increment de les tensions geopolítiques, Aegean Airlines també ha d'afrontar els seus propis problemes.
És moment de fer molts números, molts comptes. D'aquí el perfil financer del nou conseller delegat d'Aegean Airlines. La mera possibilitat que aquells no surtin suposa un nou focus de preocupació entorn de Volotea, agreujat per la seva situació actual.