Tres anys després d'abandonar l'alcaldia de Barcelona, ciutat a la qual va deixar pitjor en impuls econòmic, projecció internacional i cohesió social, Ada Colau es perfila ara com a candidata a la presidència del Govern del Front Ampli, la coalició electoral de partits a l'esquerra del PSOE.
Abans que el progressisme a Espanya accepti la proposta de Más Madrid d'encimbellar Colau al capdavant d'aquesta llista, hauria de valorar bé el balanç que va deixar després dels seus vuit anys al capdavant del consistori de la Ciutat Comtal.
El seu llegat a l'Ajuntament de Barcelona dista de ser l'aparador ideal per donar lliçons de governabilitat. Les empreses a les quals va declarar la guerra es compten per desenes, cosa que va llastar l'activitat econòmica de la capital catalana, tal com recull avui Crónica Global.
De poc li va servir el populisme en matèria d'habitatge —malgrat ser la seva gran bandera—, ni per evitar el deteriorament de la seguretat a la ciutat. Per no parlar dels tombs en urbanisme que van dificultar la mobilitat i van sumir en la confusió conductors i comerços.
Voler exportar aquest model a Espanya requereix una dosi considerable d'amnèsia política, de poca traça i de desconeixement. La pretesa plataforma electoral d'esquerres té a les seves mans la decisió d'aprendre dels errors del passat o de caure de ple en ells.
