La decisió de Junts d'impulsar una proposta de reprovació contra el president Salvador Illa, a mode de moció de censura encoberta, evidencia novament la deriva d'un partit sense rumb i a la recerca de cops d'efecte per evitar la seva caiguda lliure a les enquestes.
Tot i saber que la seva maniobra no té perspectives de prosperar, ni tampoc conseqüències reals o recorregut executiu, els postconvergents recorren a l'efectisme per intentar mantenir els seus votants. Incapaços d'oferir una alternativa sòlida i constructiva per al futur de Catalunya, prefereixen enquistar-se en iniciatives estèrils, en comptes de marcar l'agenda amb mesures concretes per resoldre els problemes de la ciutadania —com l'habitatge, els serveis públics o l'economia—.
L'ombra del fugit Carles Puigdemont, a punt de tornar després de la seva amnistia, i la incertesa sobre el seu lideratge han acabat paralitzant una formació que sembla més ocupada a resoldre les seves tensions orgàniques que a exercir una oposició rigorosa.
Aquesta radicalitat, a més, suposa la tornada a la confrontació partidista que va caracteritzar la funesta època del procés. En forçar altres forces a posicionar-se en votacions buides de contingut, Junts perpetua la fragmentació i el bloqueig en la política catalana, i mostra la seva desconnexió de les prioritats reals dels ciutadans, oferint gesticulació en lloc de solucions.
