Històricament, les Unitats de Cures Intensives (UCI) han estat espais hermètics, foscos i temuts, on l'únic objectiu era mantenir amb vida el pacient, sovint a costa d'un profund aïllament.
El Dr. Masclans i el seu equip han sabut trencar aquests murs per demostrar que guarir va molt més enllà de la mera supervivència clínica; implica també cuidar la ment, l'entorn i prevenir la síndrome post-UCI.
Sota la seva direcció, el centre ha consolidat un model de humanització pioner que recepta llum natural, passejades pel front marítim, musicoteràpia, realitat virtual i el retrobament amb els animals de companyia. Són iniciatives que han demostrat, amb ciència i empatia a parts iguals, que reduir l'estrès i la por millora la recuperació dels malalts crítics i alleuja el trauma de les seves famílies.
Però el mèrit més gran de la visió de Masclans és haver evidenciat que aquesta transformació requereix molta més voluntat que pressupost. Amb mesures de cost pràcticament zero, com flexibilitzar els horaris de visita o adaptar l'arquitectura perquè hi entri la llum del sol, s'ha aconseguit un impacte incalculable en el benestar dels pacients i s'ha insuflat motivació al mateix personal sanitari.
Una lliçó magistral de vocació i gestió hospitalària que marca el camí de com ha de ser la medicina del futur.
