Suara es manté com a gran proveïdor de Barcelona més enllà del servei d'ajuda a domicili (SAD)
La cooperativa va concentrar prop del 5% de la contractació executada el 2025 per les entitats dependents del consistori
Més contingut: Confirmat el megacontracte d'ajuda a domicili de Barcelona: 1.000 milions adjudicats
Notícies relacionades
Suara es posiciona com el principal proveïdor de Barcelona, al marge del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD), la gestió del qual ha passat recentment a mans d'Atende i Serveo, allunyant-se del model del tercer sector.
El SAD, que presta atenció personal i suport a la llar a persones amb autonomia limitada, és el segon contracte de més quantia de l'Ajuntament de Barcelona, només per darrere del servei de recollida de residus.
La setmana passada es va formalitzar l'adjudicació del servei a dues mercantils, una decisió que ha propiciat crítiques entre entitats del tercer sector i grups municipals com Junts i ERC.
"Necessitat" del servei social
Sigui com sigui, el consistori afirma a aquest mitjà "el seu compromís ferm amb l'economia social i solidària, i amb el paper que el tercer sector desenvolupa en l'àmbit de l'atenció a les persones".
Recorda també que, davant d'una població cada cop més envellida, caldrà incrementar les cures els pròxims anys i millorar en la professionalització dels equips que les presten.
Tercer sector
En aquesta línia, precisament, el tercer sector té un paper central en la contractació pública del grup municipal. Segons la seva memòria, el 2025 les entitats sense ànim de lucre van sumar 1.611 contractes amb 842 proveïdors, per un import executat de 62,93 milions d'euros.
Aquestes xifres suposen prop del 6% del conjunt de la contractació de les entitats que integren el Grup Municipal. Entre els principals actors del sector, hi figuren Suara Cooperativa (59,5 milions), Progress (21 milions), Sant Joan de Déu Serveis Socials (5,8 milions), Fundació Pere Tarrés (5,47 milions) i Fundesplai (4 milions).
Suara, actor important
El 2025, Suara va ser el primer proveïdor individual de les entitats del Grup Municipal de Barcelona per import executat.
La cooperativa va reunir 28 contractes per un valor de 59,5 milions, un 5,7% dels 1.047,5 milions executats en contractació pública per aquests organismes.
L'import recull el conjunt de contractes adjudicats a Suara per les entitats del Grup Municipal més enllà del SAD.
90% de clients públics
Aquestes dades evidencien la importància de la contractació pública en l'activitat de la cooperativa.
De fet, el 90% de la seva operativa procedeix de clients públics, segons les dades aportades per la mateixa organització.
Mans d'una persona gran
Impacte del SAD
Fins ara, Suara i Servisar eren les dues entitats encarregades del SAD a Barcelona. La cooperativa ja havia explicat que el contracte va acabar el 2024, però l'ajuntament el va anar prorrogant per les dificultats per tirar endavant una nova licitació.
Durant aquest temps, ambdues van continuar prestant el servei amb les tarifes del contracte anterior, que havien quedat obsoletes per l'augment dels costos salarials.
Ara, amb la pèrdua del SAD, deixaran d'ingressar una quantitat important, tot i que des de la cooperativa indiquen que l'impacte "serà menor si tenim en compte la resta de contractes actius".
Tot i així, el mateix volum del SAD dona una idea de la seva dimensió. El nou contracte té un pressupost de 453 milions, que arriba a 923 milions amb les pròrrogues corresponents.
Crítiques
Suara és una de les entitats que s'ha sumat a les crítiques pel resultat del concurs del SAD. Considera que s'ha donat "un pes excessiu" a les ofertes econòmiques més baixes.
Fa un any, la cooperativa ja alertava de les dificultats que afronta el tercer sector quan les administracions prioritzen el preu en les licitacions.
Suara defensa que el seu creixement en els darrers anys respon a un model basat en qualitat i innovació, criteris que "tenen un cost".
![La codirectora general de Suara, Laura Peracaula](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/505043.jpg?p=w:320\/h:240&h=1g1QvJoR"])
"Preus justos"
En aquest sentit, posa com a exemple el cas de la Generalitat, on alguns serveis per a la infància i les persones grans comencen a valorar "més la qualitat davant del preu".
En l'àmbit local, considera que encara hi ha camí per recórrer i veu la futura regulació de la contractació de serveis a les persones com una oportunitat per avançar cap a "preus justos" i prioritzar la qualitat dels projectes.
