L'augment significatiu de les subvencions concedides pel Ministeri de Cultura que comanda Ernest Urtasun a la Fundació Sentit Comú, l'entitat vinculada a Catalunya en Comú, espai d'on procedeix, pot generar suspicàcies. Que les ajudes públiques dirigides a la fundació que presideix l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'hagin duplicat sota el seu mandat és una dada que convida a l'escrutini públic.
És cert que les partides estan destinades a convocatòries reglades per a l'edició de revistes culturals i el foment del pensament polític, un marc legal perfectament articulat on l'entitat concorre com moltes altres. Ningú qüestiona la legitimitat del procediment ni la projecció d'activitats sense ànim de lucre dins del teixit associatiu.
Tanmateix, en política, l'estètica és tan crucial com l'ètica. En un moment d'apurs electorals per als Comuns a Barcelona i amb un horitzó d'incertesa en la política estatal, qualsevol moviment que beneficiï econòmicament les estructures satèl·lit de la pròpia formació alimenta el recel sobre l'ús de les institucions per alimentar la seva xarxa.
Urtasun cotitza a l'alça com l'actiu més sòlid del seu espai a Catalunya i com a possible recanvi de futur si l'escenari municipal es complica. Precisament per aquesta projecció de rigor i solvència, al ministre de Cultura se li ha d'exigir una cura exquisida per evitar que el BOE sembli un instrument al servei del confort de la parròquia dels seus.
