El salsero intel·lectual
Va passar per Madrid el gran Rubén Blades (Ciutat de Panamà, 1948), també conegut com a el salsero intel·lectual per haver introduït en el gènere conceptes i lletres fins aleshores no abordades.
A Espanya, gairebé ningú sabia qui era fins que la Orquesta Platería va versionar el seu tema "Pedro Navaja", una cançó llarga que era gairebé com una novel·la amb la seva exposició, el seu nus i el seu desenllaç.
Mantenint el to festiu habitual a la salsa, Blades va introduir històries fins aleshores inèdites i un sentiment panamericà que ara molts adjudicaven a Bad Bunny, encara que l'únic que ha fet aquest és heretar-lo.
Això de la salsa intel·lectual, amb missatge social, va ser una aportació del senyor Blades, de la mateixa manera que Gato Pérez va millorar el pes intel·lectual i humorístic de la rumba catalana de Peret i el Pescaílla.
Aquest missatge social va ser el que el va portar a presentar-se a les eleccions presidencials del seu país, Panamà, que va perdre a l'estil Vargas Llosa al Perú, però demostrant que estava disposat a fer el que calgués per posar una mica d'ordre al seu país.
En paral·lel a la música, Rubén Blades ha portat una peculiar carrera com a actor cinematogràfic als Estats Units (l'home és perfectament bilingüe), alternant pel·lícules independents de baix pressupost amb blockbusters, una mica en la línia del difunt Kris Kristofferson, i en ambdós casos ha demostrat ser un actor força competent.
La seva època daurada com a autor i cantant ja queda força enrere, però qui en va tenir, en reté. I el que va tenir és molt notable: va compartir temps i gravacions amb Wille Colón, un productor que alternava els discos, diguem-ne, més seriosos de Blades, amb els més gamberros d'Héctor Lavoe.
Eren els anys de la Fania, productora fundada per l'ex policia d'origen italià Jerry Masucci, amb qui molts salseros van acabar enfrontats per acusar-lo de tenir les mans molt llargues amb els diners aliens.
Des de Nova York, amb tot l'exili cubà i porto-riqueny a la seva disposició, l'agent Masucci va construir un imperi de la salsa en què, almenys per a mi, destacaven especialment Blades, Colón, Lavoe i la gran Celia Cruz.
Sí, Rubén és l'únic que queda viu de tota aquella època. I en perfecta forma, com van poder comprovar els que van assistir al seu concert a Madrid per escoltar els clàssics de sempre (en un show del senyor Blades mai no falta Pedro Navaja, el seu hit més popular) i assabentar-se de què compon el nostre home.
Va ser només una nit. Poc, si ho comparem amb les deu del seu alumne porto-riqueny, Bad Bunny, però omplir un estadi després de tants anys de carrera (Tom Jones ho va aconseguir l'endemà) té un mèrit indubtable.
El gringo argentí Kevin Johansen va escriure una cançó titulada "La cumbiera intel·lectual", que era una broma molt divertida.
També ho és el nostre salsero intel·lectual, encara que mai s'oblida de llançar el seu missatge humanista i panamericà sense por d'incórrer en el sermó. Que Déu el beneeixi.
