Sílvia Orriols ha ensopegat amb un dels vicis més antics de la mala política: l'ombra del nepotisme. L'alcaldessa de Ripoll es troba al centre de la polèmica per la incorporació de la seva filla a la Policia Local, un cas que retrata una evident negligència ètica i legal.
Per molt que Orriols s'indigni i l'ajuntament emeti comunicats brandant la "imparcialitat" del procés, els fets són tossuts. L'article 23 de la llei de règim jurídic del sector públic és inequívoc: obliga qualsevol càrrec a apartar-se d'un procediment si existeix parentiu proper.
Tanmateix, l'alcaldessa no va delegar les seves competències. Va ser ella qui va signar el decret per accelerar el procés per via d'urgència i qui va designar els membres del tribunal que, després d'una decisiva entrevista personal, van atorgar a la seva filla la millor nota.
A l'administració pública, les formes són el fons. La líder d'Aliança Catalana no pot saltar-se la normativa bàsica d'incompatibilitats sota l'excusa de no frustrar "el somni" de la seva primogènita. No es tracta de jutjar la capacitat de l'aspirant, sinó d'exigir una pulcritud institucional que Orriols ha dinamitat completament.