Espanya va ser millor que l'Argentina de principi a fi. Va tenir més possessió, més ocasions i va buscar el gol amb insistència davant d'una selecció que va sobreviure gràcies a la seva resistència i a les aturades del Dibu Martínez. Quan el partit semblava encaminar-se cap als penals, va aparèixer Ferran Torres per resoldre el que feia més de cent minuts que es resistia.
Els Mundials els decideixen futbolistes capaços d'aparèixer en l'instant exacte. Ferran ho va fer amb una rematada que ja forma part de la història del futbol espanyol i que converteix la selecció en bicampiona del món. No va ser el jugador més brillant del torneig ni va necessitar ser-ho. Li va bastar amb ser on havia de ser quan més ho necessitava el seu equip.
Hi ha gols que valen tres punts, d'altres que donen títols i uns pocs que acaben definint una generació. El de Ferran Torres pertany a aquesta darrera categoria. Setze anys després del gol d'Andrés Iniesta a Johannesburg, Espanya torna a associar una estrella mundialista a un nom propi. I aquesta vegada aquest nom és el del davanter del Barça.