La seguretat és un dels temes que més ens preocupa als ciutadans i en el qual més confiem que els nostres governs aportin solucions eficaces. Tan lògic és que aquesta carpeta acapari portades i debats encesos quan les coses van malament, com just és reconèixer la clara millora quan les estratègies donen els seus fruits.
Més enllà de les percepcions, les dades presentades aquest dijous al Comitè Nacional de Seguretat i Justícia apunten a un canvi de tendència a Catalunya: els delictes han descendit un 9,9% durant el primer semestre de l'any en comparació amb la mitjana del quadrienni anterior.
Encerta la consellera en blindar amb plans específics zones crítiques, aconseguint un desplom del 70% de la delinqüència a l'aeroport del Prat o el millor registre dels darrers anys a L'Hospitalet.
Això sí: que aquest aprovat general no ens faci restar ni un àpex d'importància a les altres xifres alarmants, especialment aquest increment del 15,1% en les agressions contra la llibertat sexual que ens deixa una mitjana preocupant de més de dotze casos diaris. Al contrari: que la constatació que les polítiques públiques ben dissenyades donen resultats serveixi per aplicar, des d'ara mateix, aquest mateix empeny i urgència en aquest front.
