La Generalitat de Catalunya ha duplicat amb escreix les seves multes als comerços que no retolen en català en relació a l'any anterior, assolint un rècord històric de sancions lingüístiques: gairebé mig miler el 2025. Una cosa mai vista, ni tan sols durant els anteriors mandats dels partits independentistes.
Al capdavant d'aquesta ofensiva es troba el conseller de Política Lingüística del Govern, Francesc Xavier Vila, que ja va exercir aquesta mateixa funció la passada legislatura com a secretari general del ram amb ERC.
Fidel al seu ideari, el dirigent secessionista va treure pit ahir de les xifres de "compliment" del denominat "Pacte Nacional per la Llengua" —entenent com a tal només la catalana, tot i que Catalunya és una autonomia bilingüe—, subscrit l'any passat pel PSC, ERC i els Comuns.
Tot i que les xifres parlen per si soles, Vila nega l'afany punitiu i recaptatori d'aquestes mesures, donant a entendre, a més, que les multes lingüístiques podrien haver estat fins i tot moltes més.
Per si no fos prou, el conseller també va tenir temps de criticar la recent sentència del Tribunal Suprem que ha anul·lat l'ordre de la Generalitat de 2022 que impedia retolar en castellà als centres educatius de Catalunya. En aquest sentit, el polític ha advertit que el Govern ja "treballa", però no per complir la sentència, sinó per respondre a la justícia.
Aquest darrer fet evidencia, un cop més, la llei de l'embut que caracteritza el nacionalisme, que alhora que reivindica l'ús del català en tots els àmbits de la societat —en casos com el comerç, imposant-lo fins i tot amb multes—, fa el contrari amb el castellà, llengua cooficial, pròpia i, segons les estadístiques, majoritària de la població catalana.
Que Vila representi aquests postulats és coherent amb la seva trajectòria política i la seva ideologia nacionalista. El que no és comprensible és que el PSC accepti tot això, per més que l'hi exigeixin els seus socis parlamentaris d'ERC i Comuns.
