El fenomen de la irrupció de Sílvia Orriols i Aliança Catalana en el panorama polític del territori té tant de sorprenent i meteòric com, en no poques ocasions, d'improvisat i atropellat. A hores d'ara, és de suposar que l'alcaldessa de Ripoll és conscient que els seus moviments, directrius, declaracions i, fins i tot, silencis són escrutats i analitzats matí, tarda i nit.
D'aquí que resulti tan simptomàtic dels mètodes operatius de la formació que lidera el que ha succeït en les últimes hores amb qui havia de ser el seu candidat a l'alcaldia de Figueres, Arnau Liesa. La seva confessió de mantenir una relació sentimental amb una menor, que fins i tot el va portar a renunciar a la seva feina com a professor, arriba després que Aliança Catalana decidís apartar-lo de la cursa pel bastó de comandament al municipi gironí, davant l'evidència que l'escenari és del tot incompatible amb algú que aspira a una responsabilitat en l'administració de la cosa pública.
Una situació que mai s'hauria d'haver produït perquè Liesa mai hauria d'haver figurat en els plans de la formació que lidera Orriols per a les properes eleccions municipals. Característica comuna en partits personalistes, la raó de ser dels quals obeeix pràcticament per complet a la necessitat d'un líder de comptar amb una plataforma més o menys estable per concórrer als processos electorals, és una certa improvisació a l'hora de confeccionar equips i llistes per abastar tot el que volen. I com diu aquell vell aforisme, d'aquells fangs, aquests llots.
Hi ha una àmplia coincidència a assenyalar el descens de la qualitat del debat polític i dels qui el protagonitzen al llarg dels darrers anys. Mala contribució a això fan els mateixos protagonistes si donen a entendre que qualsevol serveix per segons quina responsabilitat. Es tracta, ni més ni menys, que de gestionar la vida i els diners dels ciutadans; els serveis públics als quals contribueixen amb els seus impostos. I, en fi, la convivència adequada entre tots i en comunitat. No són assumptes per deixar en mans de qualsevol, sense assegurar-se abans que hi ha un mínim d'ordre en la pròpia persona.