La portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, va tenir una nova ocurrència aquest dimecres, festiu a Catalunya per la Diada de Sant Joan, però sense foc ni petards a Madrid més enllà dels que acostumen a haver-hi al Congrés dels Diputats, on ahir Pedro Sánchez va comparèixer per donar explicacions de la corrupció del seu Govern i el seu entorn.
La diputada, que paral·lelament va decidir passar a l'atac contra un Gabriel Rufián que porta tota la legislatura punxant-la, va instar el president a dimitir i, com va passar dilluns al Regne Unit amb el primer ministre Keir Starmer, va proposar que la mateixa majoria parlamentària que va permetre la seva investidura el 2023 voti un nou cap de Govern.
És a dir, que si posen un altre, per exemple Óscar Puente, Junts el farà president.
Aquesta ningú la va veure venir entre un PP que sospira per unes eleccions com més aviat millor i un Sánchez que, malgrat tot, no té cap intenció de fer un pas al costat.
Ell seguirà, presentarà uns Pressupostos Generals de l'Estat que intentarà negociar amb Puigdemont a Barcelona, i es presentarà a la reelecció, com a molt aviat, a principis de 2027.
El mèrit que ningú pensés en aquesta alternativa, que ja va passar amb Calvo Sotelo allà per 1981, accidentat debat d'investidura inclòs, cal donar-lo a Nogueras.
Però el show d'aquesta setmana --ja és habitual que utilitzin la tribuna del Congrés perquè els facin allà el cas que molts han deixat de fer-los aquí-- no tenia més. Fum, fum i fum: la sortida habitual per a qui el que amaga és que no té ni idea del que vol fer, ni de cap a on va, ni de com reconstruir un partit en hores muuuuy baixes.
Això és el que queda de Junts.
El partit que havia de "fer la república" amb un president que va fugir en un maleter a la primera de canvi i el que preparava el "procés constituent" amb un altre president que el millor que va fer va ser escriure un llibre sobre com pelava patates a la Casa dels Canonges durant la pandèmia.
El mateix que, per cert, després va acabar negant-se a treure una pancarta del Palau de la Generalitat, assumint la seva inutilitat, perquè l'acomiadessin d'una vegada i poder tornar al seu jardí a llegir poesia.
En definitiva, que el partit del mantenir la posició i el No surrender de Bruce Springsteen ja només serveix per fer-li suggeriments al PSOE. I d'aquells que mai es duran a terme.
I qui assumeix aquest rol, constantment sobreactuant segons expliquen els seus companys de partit, és Míriam Nogueras.
Una figura, tanmateix, ben posicionada en la línia successòria de Junts.
