Resulta impossible glossar la llarga i exitosa història de la indústria espanyola de automoció sense el nom de Hispano Suiza. Aquell projecte que va fer de la transnacionalitat una virtut, en temps en què la globalitat era un concepte pràcticament virtual, va revolucionar el món de l'automòbil i va ser capaç de mirar de tu a tu als millors fabricants de tot el planeta.
De tot punt lloable és l'intent de tornar a situar la mítica ensenya de les cigonyes en el panorama mundial. I molt més sense oblidar els senyals d'identitat d'innovació i avantguarda que sempre la van caracteritzar. L'aventura de la família Suqué també representa un homenatge al seu avantpassat Damián Mateu, cofundador d'Hispano Suiza. Un d'aquells pioners d'aportacions inoblidables, embarcat en un projecte sense saber que era impossible… fins que ho va fer real.
Per aquestes circumstàncies, seria especialment dolorós que la iniciativa acabés en fiasco poc després de començar. La indústria de l'automòbil és una de les que més s'ha vist impactada pels processos de descarbonització de l'economia i la transició energètica. Un tomb absolut, un canvi de paradigmes i d'estratègies radical, en què els principals grups del sector porten immersos més de dues dècades sense haver encara culminat la tasca. Probablement, perquè és una tasca sense final.
Un escenari inèditament complex, en què convé manejar-se amb peus de plom. I assegurar-se suports econòmics i industrials amb la potència de foc necessària. En aquests casos, resulta pitjor quedar-se a mig camí que fracassar per haver triat una estratègia equivocada. I, en canvi, sembla convenient revisar plantejaments i recalcular la ruta abans d'haver d'abordar operacions de salvament societari que no són precisament la millor targeta de visita per deixar a potencials inversors.
