La reconversió del primer Pachá del món a Sitges en un asèptic centre de coworking certifica l'amarg i deslluït final d'una etapa daurada.
El que el 1967 va néixer com l'epicentre de la jet set nacional i el germen de l'imperi de Ricardo Urgell, s'esvaeix avui entre despatxos compartits, reparcel·lacions i freda burocràcia.
És el trist reflex del que passa quan l'ànima i la creativitat de l'oci nocturn són devorades per la calculadora dels fons d'inversió.
![Ricardo Urgell, fundador de Pachá / CG](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2015\/02\/02\/negocis\/8010418_3084429_320x120.jpg"])
Urgell ja ho va advertir en reconèixer que vendre va ser "el pitjor error" de la seva vida, perquè aquests capitals operen "sense ànima ni cor". Ara, el quilòmetre zero del seu somni s'apaga sense la música, l'homenatge ni el glamour que mereixia la marca de les dues cireres.
Un tancament excessivament gris per a una autèntica llegenda de neó.
