Sílvia Orriols, presidenta d'Aliança Catalana, ha tornat a demostrar que la seva estratègia política no es basa en la gestió ni en la construcció de propostes per millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans, sinó en la generació de desinformació i l'explotació emocional dels fets més tràgics.
L'assassinat d'una dona a Esplugues de Llobregat, que hauria de ser tractat amb el respecte i la prudència que exigeix una mort, ha estat instrumentalitzat sense escrúpols per reforçar un discurs basat en la por, la simplificació i l'estigmatització.
En un missatge difós a les xarxes socials, la líder de l'extrema dreta catalana ha vinculat de manera directa el crim amb la immigració i la religió islàmica, sense esperar ni tan sols que els Mossos d'Esquadra i la justícia finalitzin la investigació dels fets.
La gravetat de les seves paraules no només manca de rigor, sinó que també alimenta una narrativa perillosa: la que determina que determinats col·lectius són, per definició, una amenaça.
Aquest tipus de discurs no busca explicar la realitat, sinó manipular-la, reduint problemes complexos a culpables fàcils i convertint la sensació d'inseguretat en una eina de mobilització política.
La conseqüència és doblement nociva: d'una banda, desinforma la ciutadania i, de l'altra, legitima el senyalament de comunitats senceres pel seu origen o creences.
En un context social ja tensionat, aquestes dinàmiques contribueixen a fracturar la convivència. El més preocupant és que aquest discurs té ressò, ja que les enquestes dels darrers mesos apunten a un creixement significatiu de la seva formació.
La normalització de la desinformació com a eina política degrada el debat públic i, quan es traspassa la línia d'utilitzar morts violentes per alimentar prejudicis col·lectius, es perd qualsevol indici d'ètica.