Gabriel Rufián
Portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés dels Diputats
Després d'uns anys dedicat a exercir d'estadista, Gabriel Rufián va tornar a les seves andanades la setmana passada al Congrés dels Diputats, arran d'aquesta possible pròrroga dels lloguers que no va agradar al PP, Vox i Junts.
Amb el seu vot en contra, els de Puchi es van alinear amb la dretona nacional, demostrant de què van (per si algú no se n'havia adonat o, encara pitjor, creia que es tractava d'un partit progressista), i aquí el gran Rufi va veure el cel obert i l'oportunitat de recuperar el personatge histriònic que tanta fama li va donar fa uns anys.
Tornant a l'era de les impressores, les esposes i els sacs de calç viva, Rufi va clavar als de Junts una bronca de cal Déu, arribant a l'extrem de treure de la butxaca un bitllet de cinquanta euros i assegurar que aquesta era l'autèntica bandera dels independentistes post convergents.
Per seguir animant la sessió, va citar els set diputats de Cocomocho pel seu nom i cognom. I, per rematar, la va emprendre amb Marta Madrenas, exalcaldessa de Girona (que mereixia de sobres el maltractament per la seva condició de lazi recalcitrant), que després va ser reconeguda als carrers de Madrid per un energumen que li va escopir dues vegades (sense encertar-la).
Va donar la impressió que, per un dia, Rufi va decidir que s'havien acabat les componendes i que calia treure la seva bèstia interior, que feia força temps que estava apaivagada.
La veritat és que el Rufián histriònic és força més divertit que el Rufián estadista aspiracional, així que no sé si el de l'altre dia va ser una sortida de to o la mostra que pensa alternar els seus dos personatges a partir d'ara.
Com era previsible, els neo convergents es van esquinçar les vestidures davant els exabruptes del Charnego Airat, ja que ells són gent d'ordre capaç de llençar al pou prop de tres milions de llogaters en situació precària, però sense aixecar la veu: Rufián és massa rústic per a ells.
També a ERC es va registrar una mica de plor i cruixir de dents entre el sector que no troba Rufi prou independentista, arribant fins i tot a lamentar que, ara que es pot parlar en català al congrés, el seu principal representant a Madrid segueixi parlant en castellà, com si s'hagués oblidat a quin públic s'ha de dirigir.
Ara estan que trinen perquè Rufi té tirada i si envien un altre més català potser perden alguns escons. Ja hi ha qui parla d'expulsar-lo d'ERC. Realment, la situació de Rufián és peculiar. Els set de Junts van a l'una i fan tot el que els encarrega Puchi.
Rufián, en canvi, va a la seva, com si s'estigués forjant un futur molt diferent del que li tocaria si seguís a les files republicanes. El de liderar l'esquerra alternativa espanyola no li ha sortit gaire bé, de moment, però alguna cosa li deu rondar pel cap que no inclou ERC.
En qualsevol cas, benvingut sigui el retorn del Rufián més histriònic i numerari: això d'anar d'estadista, a part de no colar, era molt més avorrit.
