No ha estat el de Carlos Núñez el millor inici de la seva nova etapa professional com a conseller delegat del grup Mediapro. Almenys, no el més lúcid. L'ajust laboral que finalment afectarà 180 treballadors de la productora ha estat la culminació del gir històric que la companyia va emprendre fa poc més de dos anys i mig, amb les sortides gairebé consecutives de dos dels seus tres fundadors: Jaume Roures i Tatxo Benet.
Per iniciar la nova era, el propietari de la companyia, l'inversor asiàtic Southwind Capital, va confiar en el duet que Núñez conforma amb Sergio Oslé, procedent de Telefónica, que ocupa el càrrec de president executiu. El seu primer exercici ha estat liderar un expedient de regulació d'ocupació (ERO), tenyit habitualment de la solució més ràpida i fàcil per a gairebé tots els problemes. Almenys, a curt termini.
És lícit establir un debat sobre si és la mesura més adequada i si serà la clau per resoldre la situació financera en què es troba la companyia, després del dur cop financer que va suposar perdre el contracte per a la producció de les retransmissions de la Lliga de futbol. Però també ho és concloure que no és la millor carta de presentació de la nova direcció a la plantilla, la rebuda de la qual als directius de nou encuny ha hagut de ser al carrer per protestar per l'ajust laboral.
L'indústria dels mitjans de comunicació està plagada d'exemples d'executius que han arribat a les empreses amb el primer encàrrec de "netejar". I no són pocs també els casos en què, davant tal circumstància, els futurs directius han renunciat a iniciar una aventura amb tan mal peu. Amb l'ERO, el duet Oslé-Núñez no parteixen de zero; ho fan des de més avall. Encara més difícil…
