Com no podia ser d'una altra manera en algú acostumat a deure's al seu públic, tots ens hem assabentat de la transició de sexe duta a terme per Joaquín Castejón, conegut fins ara per l'àlies de Mestre Joao, amb el qual s'ha guanyat la vida a la televisió i llegint les cartes als incauts en la seva condició d'endeví a l'estil de Rappel.
De Joaquín a Joao i de Joao a Benita, que era el nom de la seva estimada i difunta mare, a qui adorava amb bogeria, segons pròpia confessió: aquest ha estat el trajecte del personatge fins a aconseguir finalment sentir-se bé a la seva pell (si se'm permet el gal·licisme).
Per contribuir a que la conversió de Joaquín/Joao en Benita fos coneguda urbi et orbi, TVE li ha dedicat un sentit documental que s'ha emès fa uns dies al segon canal de la nostra televisió pública i que intueixo que ha estat convenientment remunerat, ja que Benita es va deixar una pasta en el tractament que calia recuperar.
Podria haver esperat que li donessin hora a la seguretat social, però tal com estan les coses a la nostra sanitat pública i tenint en compte que ja no era precisament una nena (60 tacos acumula la nostra heroïna), Benita va decidir pagar-s'ho tot de la seva butxaca.
El documental, de fet, utilitzava Benita per fabricar un publireportatge del món trans en què el canvi de sexe es presentava com un trànsit cap a la felicitat: s'hi intuïa la mà del ministeri d'Igualtat, inútil com pocs, però ideal per promoure la seva agenda woke amb diners públics, que ja sabem que no són de ningú.
Polítiques trans i trans a seques apareixien per felicitar Benita pel seu valent viatge (la cosa incloïa vaginoplàstia, i fins aquí puc llegir) i donar-li la benvinguda al cos que sempre va merèixer gaudir i que res tenia a veure amb el que li va tocar en néixer (ja se sap que la biologia està sobrevalorada).
Tinc la impressió que TVE va utilitzar la pobra Benita, que és una senyora molt simpàtica, per promocionar la qüestió trans, que, encara que no sapiguem per què, és una cosa molt del gust del govern actual.
A tal efecte, la van beatificar, saltant de la seva adolescència, quan imitava Rocío Jurado en clubs nocturns, al seu (relatiu) triomf com a estrella televisiva, deixant-se al tinter tots els anys que va estar exercint de vident i guanyant diners a costa dels crèduls. Incloure aquesta etapa hauria humanitzat l'homenatjada, però com es tractava de fabricar una santa laica, doncs no va poder ser.
Espero que TVE li hagi pagat bé, ja que l'ha convertida en icona trans quan només és un noi que volia ser una noia i que va trigar massa a posar-s'hi. És a dir, algú que només es representa a si mateixa. L'Ajuntament de Barcelona va fer el mateix fa uns dies en inaugurar una placa dedicada a Carmen de Mairena. Deu ser tendència.
