El nostre ministre de Cultura, Ernest Urtasun (Barcelona, 1982), és dels que creuen que Espanya hauria de passar-se la vida demanant disculpes als països sud-americans que va conquerir fa més de cinc segles.
D'aquí que s'hagi especialitzat en la descolonització de museus en què, probablement, no havia posat mai els peus i en promoure tota mena de reivindicacions indígenes, encara que hagi exclòs, de moment, els sacrificis humans.
Cal ser un superdotat, que no és el cas, per concentrar-te en assumptes de fa cinc segles i que et quedi temps per ocupar-te dels del present o del futur immediat: d'aquí que no ens consti cap iniciativa destacable del senyor Urtasun relacionada amb el món cultural espanyol de l'actualitat.
La nova ideaca descolonitzadora del nostre home és una exposició que s'inaugurarà el proper dia 9 d'abril al madrileny Museu d'Amèrica, dedicada a criticar la funesta influència espanyola a les nostres colònies d'ultramar sobre la diversitat sexual, presumptament reprimida per les hordes de l'espasa i la creu. La cosa porta per títol Nació Trans (tema favorit del ministeri d'Igualtat), la qual cosa ja ens permet intuir per on aniran els trets (tant de bo m'equivoqui).
El que s'entén, a primer cop d'ull, és que els meapiles espanyols de finals del segle XV van acabar amb la tolerància indígena cap als gèneres fluids, imposant una heterosexualitat fictícia en un món en què qualsevol podia ser el que volia ser (a no ser que t'escollissin per a un sacrifici humà).
Costa imaginar una societat primitiva en què l'homosexualitat (per no parlar de la transició de gènere) estigués plenament tolerada i acceptada, però si serveix perquè els nostres progresistes es continuïn tirant merda a sobre per tal de redimir-se dels pecats dels seus avantpassats, doncs caldrà fer un esforç mental.
Esforç, d'altra banda, que està en sintonia amb les teories més delirants de la ment descolonitzadora, que es resumeixen en què Amèrica era un paradís a la terra fins que van arribar Cortés, Pizarro, Lope de Aguirre i altra gentussa imperialista.
Ernest Urtasun és ministre de Cultura de l'actual govern espanyol, però, en comptes d'afrontar el present (on no li faltaria feina), li agrada refugiar-se en un passat que li permeti reescriure la història per als seus amiguets de Sumar, que per a alguna cosa l'han posat on l'han posat.
Que la cultura a Espanya necessita emprendre un camí com el que va abordar en el seu moment el pobre Jorge Semprún, sempre sota la mirada severa d'aquest intel·lectual profund que és Alfonso Guerra? Xit! I no molesteu, que el senyor ministre està descolonitzant…
