El colauisme més ferri continuarà al capdavant de Barcelona en Comú. Gerardo Pisarello, un dels col·laboradors més estrets d'Ada Colau al llarg de tota la seva carrera política, va ser escollit ahir com a candidat del partit a ser alcalde de la ciutat a les eleccions municipals de 2027, després d'imposar-se sense problemes a l'outsider Bob Pop en unes primàries sense sorpreses.
Tal com s'esperava, el candidat oficialista no va tenir rival en el mediàtic còmic i guionista. Pisarello aspira a tornar al consistori barceloní després d'haver estat tinent d'alcalde durant la primera legislatura de Colau com a alcaldessa, des de 2015 fins a 2019. Des d'aquell any, i encara avui, continua trepitjant catifa com a primer secretari del Congrés dels Diputats.
El retorn de Pisarello no suposa una bona notícia per a la ciutat, ja que representa la cara més aspra, bronca i dogmàtica de l'autodenominada "esquerra alternativa". Un populisme que, igual que passa amb molts altres dirigents dels Comuns, com Jéssica Albiach, combina amb un nacionalisme català a ultrança (va arribar fins i tot a afiliar-se a Òmnium durant el procés).
D'això últim n'ha donat mostres en moltes ocasions. Començant per la imatge que el va fer famós quan, a les festes patronals de la Mercè de 2015, va perdre l'oremus intentant impedir que el regidor del PP Alberto Fernández Díaz exhibís una bandera d'Espanya al balcó de l'Ajuntament de Barcelona. O quan, poques setmanes abans, va instigar la retirada del bust del Rei emèrit oposant-se, a més, a substituir-lo pel de l'actual monarca, Felip VI.
De la seva gestió com a tinent d'alcalde van destacar els seus enfrontaments amb els mitjans de comunicació no afins a la seva causa, amb adversaris polítics, i la seva encesa defensa dels projectes de Colau que més controvèrsia i rebuig van crear.
