El president de l'Acadèmia de Cinema, Fernando Méndez-Leite, s'apunta un avançament… que encara té gust d'aprovat justet.
Els Goya 2026 celebren que el 38% de les persones nominades siguin dones, una xifra que confirma que alguna cosa es mou a la indústria, però que també recorda que la igualtat real continua sent, de moment, més aspiració que assoliment.
La gala presumeix de fites simbòliques —pel·lícules liderades per dones, més presència femenina en guió o una històrica nominació d'una actriu sorda—, però l'entusiasme es refreda quan es miren les dades amb lupa.
Les dones continuen pràcticament desaparegudes en categories tècniques clau com fotografia, art o muntatge, territoris on el cinema espanyol continua funcionant amb inèrcies d'una altra època.
L'Acadèmia ha demostrat en els darrers anys voluntat de modernitzar el seu discurs, però el ritme dels canvis sembla avançar a velocitat de cinema mut quan es tracta de trencar estructures profundes.
I mentre els percentatges creixen lentament, el sector continua reproduint una divisió de rols que manté moltes professionals lluny dels focus principals.
