El mercat esperava amb expectació els resultats anuals del Santander, que apuntaven a una nova xifra rècord de beneficis. Però no comptaven que les xifres arribarien unes hores abans del previst i, a més, acompanyades d'una operació corporativa per sobre dels 10.000 milions d'euros.
Fa just 12 mesos es va parlar i escriure molt sobre una possible sortida del mercat del Regne Unit per part del Santander. Les negatives de la seva presidenta, Ana Botín, es van veure ratificades mesos després amb la compra del TSB al Banc Sabadell. Però entre els rumors i els desmentiments s'acumulaven els elogis de l'entitat al mercat dels EUA.
Fins que el banc espanyol ha decidit passar de les muses al teatre amb la compra de Webster Bank. No ha estat amb un cop sorollós damunt la taula; no es tracta d'una transacció que faci tremolar fonaments; és fins i tot de mida reduïda si es té en compte tant la del Santander com, sobretot, la del mercat estatunidenc.
I, precisament, aquesta és la característica que fa de l'operació un encert. Perquè permetrà a l'entitat guanyar la suficient escala als EUA per competir amb tot i convertir-se en un jugador rellevant i a tenir en compte. I, a més, ho farà sense deixar de banda els seus pilars estratègics irrenunciables: creixement orgànic rendible i remuneració a l'accionista.
EUA com un mitjà ideal per a un fi molt més ambiciós: ser el banc global més rendible del món en tres anys. Una decisió valenta, i alhora amb bones dosis de prudència, per a fites majors. Un moviment propi de banc gran, amb alçada de mires, amb un plantejament global.
