Ha estat un dels fenòmens polítics més destacats dels últims anys a Catalunya, amb independència del to i contingut del seu discurs. Però, al marge de qüestions relacionades amb societat i política, poc o res es coneixia de l'argumentari de Sílvia Orriols en matèria econòmica.
Després de nombroses resistències i alguna que altra cita que va viatjar al llimb per quedar-s'hi a viure, la líder d'Aliança Catalana s'ha avingut finalment a donar, si més no, unes pinzellades sobre el seu ideari econòmic. Un gest de transparència per aplaudir, malgrat les anteriors reticències. Tot i així, el seu discurs deixa no pocs dubtes.
La fulla de ruta d'Orriols adopta elements d'aquí i d'allà, la concatenació dels quals resulta més que complicada. Pilars de diferents tendències i ideologies completament contraposades. I més enllà d'una mera declaració d'intencions, el còctel es fa difícilment assumible.
Sense anar més lluny, la preferència per una rebaixa de la pressió fiscal combinada amb un ferri proteccionisme. Si no és per atreure inversions de l'exterior, que contribueixin a generar riquesa, quin sentit té dissenyar una fiscalitat atractiva?
En un context d'acords comercials entre blocs i economia global, no hi caben solucions que barregen receptes de diferents èpoques i sensibilitats. Potser només sigui un esbós que necessita múltiples revisions. I potser era això el que Orriols buscava en presentar-lo davant d'un nodrit grup d'empresaris. Sigui com sigui, resta molta feina en aquest ideari perquè, almenys, compti amb peus i cap.
